La Catalunya-ciutat, una utopia noucentista possible?

 

Prat de la Riba,

un home amb visió de futur.

“... que no hi hagi ni un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part del servei de la policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera...”

La Mancomunitat de Catalunya,

amb l'objectiu de modernitzar el nostre país.

En el seu discurs de presa de possessió com a President de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1914, Prat de la Riba expressava l’ideal de què no hi hagués racó del nostre país sense uns serveis essencials de seguretat, d’educació, de cultura, de comunicacions. Què pretenia Prat de la Riba? Que tots els catalans tinguessin accés, visquessin on visquessin, a unes oportunitats iguals per prosperar i en el mateix lloc on havien nascut i residien.

Hem passat més de cent anys mirant al cel,

i hem aconseguit l'objectiu de Prat de la Riba?.

Més de cent anys després sembla que aquest objectiu està molt lluny d’assolir-se, tot i l’avenç en les telecomunicacions (internet, mòbils, etc),  els transports, els equipaments educatius, culturals, esportius, de lleure i de salut no han estat suficients per evitar el despoblament de la Catalunya interior i de muntanya. Els seus habitants, sobretot els joves, no troben prou al·licients per romandre-hi. Els petits pobles per molt que “el foraster” ens els faci simpàtics i de “bona gent” son abandonats i només llueixen com un miratge fugaç convertits en segones residències, simples decorats rurals per uns visitants que desconeixen l’entorn i les formes de vida pròpies de comunitats arrelades a la terra.

Cap de aquestes eines i altres que

Prat de la Riba no podia ni somiar,

i que avui tenim,

Ens ajudaran a aconseguir el seu objectiu?

Ara que disposem d’unes eines que Prat de la Riba no podia ni somniar no som capaços de fer realitat aquest ideal d’un país menys desequilibrat, més connectat, sent com som un país petit i divers?

Suïssa també és un país petit.

Hi ha països d’unes dimensions i població semblants al nostre, poso per exemple Suïssa, Bèlgica, els Països Baixos que si un mira els punts de llum nocturns en una fotografia per satèl·lit, observa una constel·lació on no hi ha taques fosques. Tampoc una sola àrea metropolitana que concentri 2/3 de la població total com és el cas nostre. Ginebra, Zuric, Basilea, Berna, Brussel·les, Lieja, Anvers, Rotterdam, Amsterdam, La Haia i un munt de petites ciutats plenes de vitalitat on camp i ciutat son  a tocar.

Ells han fet possible allò que el President Prat de la Riba va proposar per Catalunya a principis del segle XX?

I nosaltres a què esperem?

Ernest Escasany Ferreres