Adolescents malalts

 

Els serveis d'emergències treballant

per atendre un accidentat.

Ens preocupa a tots la salut mental dels nens i adolescents i és que, fins ara, s’ha minimitzat que els joves també pateixen malalties mentals, però ja no es pot amagar i ara se’n parla bastant. Ahir, a prop del meu domicili va succeir un cas mortal per aquest motiu. Ni tan sols sé qui era, segur que m’havia creuat amb ell diverses vegades, però, és que no sabem massa cosa dels nostres veïns, i la relació cada vegada es fa més difícil.

Hi ha organitzacions com aquesta

que si penses suïcidar-te, t'ajudaran a no fer-ho.

Com sabeu el dia mundial de la PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI (DMPS), se celebra el 10 de setembre i l’organitza l’Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi (IASP) i avalat per l’OMS, que com diu el nom, busca crear consciència sobre la prevenció del suïcidi a tot el món.

Aquest alpinista, quan té problemes,

es posa a corre, però les decisions ràpides

NO són sempre les millors.

Com la majoria de qüestions, en aquest país, no sé els altres, pequem de no fer prevenció i sempre hem de córrer a buscar solucions que generalment no són ràpides, per exemple, poques vegades surten als mitjans aquests fets, això fa  que no es formi una consciència general de la gravetat que existeix al nostre país.

Aquest equip del Barça ho guanyava tot,

perquè a més de ser bons jugadors,

sabien jugar amb equip.

Ens falta promoure la col·laboració de totes les parts implicades, falten debats específics a les escoles, amb les famílies, amb els especialistes mèdics, als medis... Aquests objectius inclouen promoure la col·laboració de les parts interessades i l'autoempoderament per abordar les autolesions i el suïcidi a través d'accions preventives.

Intentar implicar més als professionals

Això és molt fàcil de dir ... però no tant de fer-ho.

Penso que això es podria aconseguir mitjançant el desenvolupament de capacitats en l’atenció mèdica i altres actors rellevants com ara la difusió de missatges positius i informatius adreçats a la població en general i grups en risc com els joves, i facilitant un debat obert sobre la salut mental a la llar, l’escola i el lloc de treball, etc

Els pares no sempre detecten

els problemes dels seus fills.

També podria animar les persones que estan contemplant el suïcidi o se'n veuen afectades perquè comparteixin les seves històries i busquin ajuda professional. El pare i la mare  actualment es veuen obligats a treballar per poder fer front a les necessitats bàsiques com són habitatge, alimentació..., vull dir tot allò que ens és necessari, però que a la vegada dificulta que aquests pares s’adonin, en algunes ocasions, del patiment dels seus fills, saber quins són els seus amics, saber si porten armes a l‘escola, estupefaents diversos..., no es tracta només de saber si treuen o no bones notes.

Pinzellada del que passa al nostre entorn.

Bé, això ha estat una pinzellada d’una d’aquelles qüestions que ens envolten...

i que sense voler, o no, no veiem.

Carme AFOPA