El món
d’ençà que és món i en tenim notícies històriques,
sempre ha estat en conflicte permanent. Avui toca a una zona i al lustre
següent els conflictes es traslladen a altres llocs estratègics. Aquesta és la nostra història. Sembla que l’ésser humà
està més preparat per fer-se mal entre ells que treballar pel bé comú.
Es
va fer un test a escoles amb nens i
nenes de primària on se’ls demanava que
pensessin en coses que poguessin millorar el món. El resultat va ser força minso. La següent pregunta era
que pensessin coses per fer mal a la humanitat. Les respostes van ser moltes i
de molts colors. D’això concloïa l’estudi que som més propensos a pensar i fer dolenteries, que d’ajudar
a tenir un món millor. Sense generalitzar per descomptat.
Les guerres
en totes les èpoques, comencen o bé per la seguretat del territori, per la fe, per la democràcia, per la “pau”, per la gana
i suposo que per molts més temes. I
amb aquestes consignes els dirigents de
torn, inverteixen milers de diners amb aconseguir la victòria. Una victòria que
sempre té el final amb una taula de negociació i unes firmes, quan ja han mort la majoria dels soldats i no
queden diners per a continuar. I molt sovint al cap de poc temps els que es
mataven tornen a ser “amics” per interessos
i els motius del conflicte queden
difuminats i els pobres soldats i ciutadans morts, oblidats.
Si
preguntem a la gent com va començar la Primera Guerra Mundial amb milions de
morts, la immensa majoria de persones, no sabran respondre. I algunes ni que va existir.
I el més greu de les guerres no és solament el d’eliminar el major nombre de soldats enemics, sinó que també es tracta d’aterrir a la població civil, amb violacions, morts i tortures a gent totalment indefensa. Els sistemes militars tenen el “do” de convertir persones civils incapaces de matar un conill, a assassinar amb llicència sense cap mena de mesura.
I
moltes guerres han estat propiciades per
temes de religió. I em costa de creure, que amb nom d’un Déu, crec que únic, siguem capaços de
matar i torturar. S’han matat catòlics contra protestants, islamistes contra
catòlics i al contrari. I totes les batalles han estat beneïdes per les esglésies
oficials.
Quan
era jove, amb edat de buscar el meu lloc amb la fe, vaig veure un reportatge
d’un religiós beneint uns tancs per anar a matar a uns altres ser humans, que
també hi havia un altre religiós beneint també les màquines de matar. No em va quadrar
i d’aleshores, estic molt lluny de les religions oficials.
I
ara tenim la propera a Ucraïna i moltes més llunyanes, que Déu sabrà quan acabaran, però de segur que asseguts en
una taula i firmant un acord de pau.
I
com sempre netejada una part de la
població, la vida segueix.
Salvador CM
1 comentari:
Tota la raó del mon. Per les guerres sempre hi han diners. Si escoltes la Tele., que pocs espais quedan en el mon que no estiguin en guerra. Batalletes en un mateix país. O un contra l'altre. Tampoc he entes mai, que en nom de
Deu es pogui matar. L'Inquisició, Els Reis Católics etc.
Ens matem els uns amb altres, hem destrosat el mon y ens diem Humans.
D. Fita
Publica un comentari a l'entrada