dimarts, 15 de març de 2011

Nihil novum

"No hi ha res nou sota el sol", afirma un proverbi llatí, i nosaltresdiem que "la història es repeteix". Això és el que podria passar amb la controvèrsia que actualment està provocant l'ús de les "burkes" islàmiques, una controvèrsia que sembla tenir una certa analogia amb la que hi va haver al nostre país, fa gairebé dos segles i mig, quan es discutria sobre la conveniència o no de permetre l'ús d'una llarga i ampla capa, que amagava tot el cos. 

Va ser durant un mes de març com aquest, però de l'any 1766, quan el ministre de Carles III, el marquès d'Esquilache, va decidir acabar la discussió, decretant la prohibició d'usar en públic la capa llarga i el capell xamberg, una prohibició que va provocar grans aldarulls de protesta per tot el país: el celebre motí d'Esquilache.

La pregunta inquietant és si ara, al cap de 245 anys, es podrien repetir, per qüestíó de la "burka", les airades manifestacions d'aleshores. O bé si ara som ja molt més civilitzats i moderns, i aquelles protestes fonamentades en la vestimenta, ja no poden tenir lloc, a no ser que s'hi barregin intencionadament altres problemes identitaris.

El cert és que totes dues coses, tant la "burka" femenina actual com la capa llarga masculina del segle XVIII, coincideixen en un mateix punt: ajuden a amagar la personalitat i impedeixen una correcta relació visual. Exactament el mateix problema que va sacsejar el nostre pais, dos segles i mig enrera.  La pregunta que tots ens fem, és: com el solucionarem ara?

Miquel

3 comentaris:

miquel ha dit...

La senzilla pregunta, formulada fa deu dies en aquest bloc, de com cal solucionar ara el problema de l'ús de la burka, ha quedat sense resposta. Potser es degut a que aquesta pregunta no té res de senzilla. Només cal veure l'escrit del català-musulmà, Abdenur Prado, que apareix avui (25 de març) a La Vanguardia, amb velades amenaces, per adonar-nos que el problema de la integració islàmica és molt difícil, per no dir gairebé impossible.

Mary Luz ha dit...

Estoy de acuerdo y suscribo todo lo dicho, es imposible hoy en día. Solo espero que se pueda solucionr en un futuro.
Creo que está en manos del gobierno de cada pais, mientras no lo prohíban no hay nada que hacer y eso es pedir " peras al olmo".

Mary Luz

Josep Maria ha dit...

Es evident que la historia es repeteix. Es cert! I així s’aprecia en el Motí d’Esquilache i l’actual problema de la burka, per causa dels deliris d’alguns polítics que en ocasions perdent la brujola. Aquells aldarulls de Madrid es varen provocar perquè el rei Carles III havia cridat a la cort a varis polítics italians, Grimaldi, Sabatini i el Marqués d’Esquilache, a qui va nomenar Secretari d’Hisenda. Tots aquests estrangers van voler introduir a Espanya els hàbits i costums europees i en especial les vestimentes. Per aquest motiu es va publicar un edicte pel qual es disposava la prohibició de l’ús de la capa llarga i el chambergo (capell d’ala ampla). Aquest va ser el motiu que va fer destapar el malestar del poble, per la presència d’aquells nouvinguts que els volien fer canviar la seva cultura i els seus costums. Els principals aldarulls van fer-se a Madrid. Per posar-hi remei, el rei Carles III, que era respectat pel poble, va demanar consell al capellà padre Cuenca, i aquest li va exposar les queixes del poble. El rei va viatjar a Aranjuez i se’n va emportar al Marqués d’Esquilache, per comprovar si fora de Madrid seguien els mateixos aldarulls i, efectivament es van produir. En comprovar que les imposicions dels estrangers no eren del grat del poble, va fer tornar a Itàlia al Marques d’Esquilache i els altres dos ministres italians.

En la meva opinió, l’encert del rei Carles III va ser escoltar els raonaments i consells del capellà Cuenca, que era catòlic, i per tant el rei es va assessorar amb un representant de la nostre cultura mil•lenària i per tant els problemes amb els estrangers es van acabar retornant-los al seu país, per considerar-los no grats al poble. Si el nostre Govern hagués fet el mateix quan la ciutadania li ho demanava, no tindriem tants problemes, però la seva obsessió per eradicar la cultura catòlica de la societat del nostre país, intentant esborrar les seves arrels, ens han portat a aquesta situació. No hi ha dubte que el Govern, amb un millor assessorament, hauria pogut trobar la solució ajustada, com la que aleshores li va facilitar el pare Cuenca al rei Carles III, i ara no tindríem un problema que està aclaparant tan a la població com al Govern.