dijous, 26 de maig de 2011

Acampada a la plaça de Catalunya. Democracia Real


Vista de la plaça de Catalunya de Barcelona
Les acampades a la plaça de Catalunya i les d’altres ciutats han estat convocades per Democràcia Real Ja. Però, qui són? Per intentar saber qui són, he entrat a Google i he trobat una Web molt ben feta que per començar avisa que s’estan publicant moltes coses sobre ells que NO són veritat (Ull amb internet). Per entrar a aquesta Web. feu click AQUÍ
Com a plat fort comencen amb un manifest que diu
Els clàssics coloms
“Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras”
La plaça en un dia de l'acampada

Però la pregunta, qui són? Com es diuen?, no ens la contesten. Quan veig convocatòries sota el nom d’un col·lectiu desconegut, tremolo, com també tremolo quan la fa segons quin col·lectiu conegut. Normalment acabem a bufetades i no m’agrada. En aquest cas, fins ara, no hi hagut cap bufetada. Encara que hi ha altres raons, només per això, mereixen tot el respecte i val la pena escoltar el que diuen. D’emprenyats ni han molts més del que hi participen o que hi van anar a mirar, com són famílies amb nens o persones grans. Quan els mitjans ens donen xifres, no sempre es corresponen amb les imatges que ens hi acompanyen. Quina importància té uns milers  més o menys! Ai, el mitjans!
Les persones que ho han promocionat, ho han fet molt bé. Molt millor que els tribunals que han dictat sentències contradictòries o prohibicions que ningú n’ha fet cas, inclús Govern Central i de la Generalitat. I sort que estat així!
Però també hi ha coses que no m’agraden. Només en cito una: Convertir algun parterre de la plaça amb un hort, Què voleu que us digui!
Els acampats en assemblea
Si ara ho saben acabar amb dignitat i aixequen el campament, serà un fet positiu. De mantenir-se, es perdrà l’encant i la força que avui té i acabarà com amb un moviment que perd el control, i no farà honor al seu missatge ni al seu manifest. Crec que el que havia de fer, ja ho ha fet, i ha tret un 10 sobre 10.
Si voleu més informació, a internet en trobareu tantes com vulgueu. Jo ens us  en proposo una: Un vídeo en el que s’entrevista a dues noies, una de Justícia i Pau, l’altre de Cristianisme i Justícia. Fer cick AQUÍ
Joan

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tienes toda la razón...puede que sea positivo, pero eso de no estar organizado....no se, no se....lo dudo y mucho. El sábado pasado estuve en el Centro Comercial y pude comprobar " in situ" a las personas que alli estaban, por supuesto que había de todo pero... lo cierto es que no me convencian, por mas que observaba con ánimo de entenderlos, vi gente que llevaba pegatinas con inscripciones no muy adecuadas, en fín, creo que esto se prolongará y se hará cotidiano. Hoy mismo he visto carteles en la Plaça del Surtidó animando al personal para que acudan masivamente y la verdad... eso de que no está organizado no hay quien se lo trague.

Mary Luz

Juan ha dit...

Estamos de acuerdo. Organizado y muy bien organizado. Pero, ¿Por quien?

Ahora ya hablan de extenderse por plazas de los districtos, "así los Mossos estaran divididos y su trabajo será más dificil"

Nada que ver con el manifiesto

Juan

miquel m. lluch ha dit...

Llegint els dos comentaris d'avui, he de dir que jo també formo part dels que dubten sobre la utilitat d'aquesta acampada a la plaça Catalunya, i trobo molt i molt adequades les "Reflexions incòmodes" que va publicar la Pilar Rahola, a la Vanguardia del passat dia 31 de maig, amb catorze interessants punts. En recordo només un, el novè: "L'ocupació de l'espai públic no pot durar eternament perquè aprendre que el carrer és de tots ens ha costat segles de civilització".