dilluns, 23 de maig del 2011

No és això

Ara que ja han passat les eleccions, i no se'ns pot acusar de partidisme interessat, fem sentir la nostra veu per denunciar l'actitud, totalment improcedent, que han mostrat alguns candidats durant la recent campanya electoral. La dialèctica política ha de tenir uns límits i és molt trist comprovar que enguany s'han traspassat d'una forma lamentable, amb l'única finalitat d'aconseguir vots. Aquest fi lícit no pot justificar mai els mitjans poc ètics que alguns candidats han utilitzat per aconseguir-lo, i que no han fet més que provocar el descrèdit de la política. Alguns exemples:

No és acceptable posar en boca d'altres candidats frases que no han dit, ni atribuir-los hipotètiques intencions futures que tampoc han manifestat.
  • No és conseqüent que es demani, de paraula, la unitat de tothom, mentre que els fets reals lamentablement ho contradiuen.
  • No és admisible que s'invoqui el principi de la llibertat individual, per donar carta blanca al desordre i vulnerar les normes de convivència.
  • No és lògic que es proclami la defensa dels interesos econòmics de Catalunya i a la vegada es voti en contra que es puguin rebre una part dels diners que se'n van fora.
  • No és decent que s'afirmi ara que es defensen els drets del nostre país, quan es varen fer mans i màniqgues per retallar i anul·lar les esperances del nou Estatut.
  • No és just que en lloc de culpar als que han malgastat els cabals públics i varen deixar buida la caixa, es critiqui als que intenten posar-hi remei i equilibrar l'economia.

Sens dubte que hi ha molts polítics abnegats que treballen pel bé del país. La llàstima és que, els que no ho són, els desacreditin i deteriorin la imatge del conjunt. El país està malalt i els partits polítics, en lloc de buscar-hi remei d'una forma unitària, han buscat el seu propi interés, barallant-se per uns escons que després manipularan al seu gust, i que es gratifiquen amb importants remuneracions econòmiques, exentes de crisi. No és estrany que una conducta tan egoista hagi provocat manifestacions de repulsa popular.

És curiós comprovar que, malgrat això, totes les formacions polítiques han obtingut vots, tant les serioses com les que no ho són tant, segurament perquè davant l'allau tan gran de missatges propagandístics que ens han estat bombardejant, a molts electors els ha resultat difícil destriar el bon gra de l'ideal de la palla de l'oportunisme. També és cert que l'elevada abstenció demostra un descrèdit preocupant.

Tant de bo que tots els partits polítics -uns més que altres- en prenguin nota, escoltin la nostra veu de persones grans, que és la veu del seny, i que en les pròximes eleccions, especialment les que es preveuen l'any vinent, siguin tots ells més conseqüents amb l'esperit honest i democràtic que proclamen defensar.

Miquel

1 comentari:

Anònim ha dit...

Personas mayores y política

El pasado domingo cuando fuí a votar, me sorprendió positivamente, que uno de los partidos políticos, que se presentaba era el Partido de los Pensionistas.

Desgraciadamente, me parece que no consiguió representación política.

Porqué en vez de quejarse, no organizan un partido político, sería la forma de poder luchar por lo que creen, y egoistamente, yo que tengo 39 años me parecería perfecto, ya que nos abrirían un camino que nosotros acabariamos de ensanchar.

Yo les prometo que les votaré, y seguramente mucha más gente que piensa como yo.

Margarita