dimarts, 21 de juny del 2011

Dret a la informació

És una curiosa paradoxa que en aquest temps, en què vivim rodejats de tota mena de mitjans de comunicació, amb massives publicacions de diaris i revistes, i amb contínues emissions de ràdio i relevisió, és quan segurament estem més desinformats. Són tantes les notícies que ens arriben, sovint contradictòries, i tantes les informacions propagandístiques i partidistes amb les que ens bombardegen contínuament els mitjans de comunicació, que se'ns arriba a fer força difícil poder destriar, d'entre totes elles, les que tenen algun fons de certesa, les que són realment correctes, les que de veritat valen la pena i ens poden ser útils.

En aquest tema de la informació, la seva gran quantitat no és sinònim de qualitat, sinó tot al revés. S'ha multiplicat la quantitat d'articles periodístics, però no la qualitat dels seus continguts. Una gran part de les imatges i textos que ens arriben no ens aporten res de positiu ni són gaire fiables, i la majoria de publicacions ens transmeten uns missatges de molt poca solvència, banals i repetitius.

Si tenim en compte que molts mitjans de comunicació estan guiats pel principi del màxim rendiment, a vegades fins i tot al marge de l'ètica, i que estan obligats a la consecució de beneficis econòmics, prescindint sovint de la forma com els aconsegueixen, és fàcil comprendre que intentin fer-nos objecte de la seva manipulació, amb notícies sensacionalistes que no sempre són certes ni correctes. 

Tampoc a la televisió es té gaire en compte la importància o l'interés cultural dels programes, sinó només la seva audiència. És per aquest motiu que en una coneguda cadena, es va suprimir recentment un bon espai informatiu, substituint-lo per una programació continuada de "Gran Hermano", que no aporta en absolut cap valor educatiu, sino al revés, però que presumeix de tenir molts seguidors.

I en busca d'aquesta mateixa audiència, es va gastar, al nostre país, un enorme pressupost en la confecció de la película "Àgora", que és una proclama plamfetària en la que els cristians d'una Alexandria del segle IV hi apareixen com fanàtics assassins, mentre s'ignora la notícia real que els cristians coptes de l'Alexandria del nostre segle XXI, arrisquen les seves vides quan professen la seva fe, i que germans seus, d'altres països àrabs, continuen sent perseguits avui dia, sense que se'n faci cap película. 

L'actual situació de contínues informacions ens obliga a ser molt crítics, a saber destriar el gra de la palla, i sobretot a estar molt alerta perquè no se'ns manipuli. I ja que no sempre podem obtenir una informació clara i verídica, hem de fer un esforç per saber superar els paranys informatius que trobem cada dia al davant nostre, i fer prevaler, per damunt de tot, el nostre criteri personal. Precisament aquesta vol ser, amb la col·laboració de tots, la finalitat d'aquest bloc de "Persones grans amb opinió".

Miquel

1 comentari:

carme ha dit...

Hola Miquel, m’agrada molt el fons de respecte que vols imprimir en aquest blog i estic d’acord en el fons de l’article sobre la informació que rebem però crec que no es pot posar al mateix sac els diaris, les cadenes de TV i una pel•lícula. Per mi una pel•lícula forma part d’un art (7è art) i per tant moltes vegades no és fidel a la historia. A mi també em va saber greu quan van canviar la programació, de fet ara el segueixo a través d’ Internet, però no sóc tant pessimista, encara hi ha algun programa com “ 59 segons,...” i d’altres que m’agraden. Sincerament penso que a la nostra edat ja no és tant fàcil que ens manipulen però estic d’acord en tu en que tenim DRET A INFORMACIO no tant condicionada per audiències, ideologies... Carme