dissabte, 23 de juliol de 2011

Victòria Cardona: Una persona gran amb empenta!

Signant llibres

El dilluns passat, Victòria Cardona  va presentar el seu últim llibre “Un estrany a casa”  Pot ser un llibre més dirigit als pares que no pas als avis, encara que una “llegideta” no ens farà cap mal, i si en regalem algun als nostres fills, es un regal que agrairan.

Però, qui és Victòria Cardona? 
És mare de 6 fills, mestre, especialitzada en orientació familiar i ha fet un munt de coses, entre elles xerrades a la ràdio i a la tele (fer click AQUÍ per veure una intervenció a TV3, Banda Ampla) sobre els temes que coneix, de les que només en ressaltaré algunes poques que estan relacionades amb les persones grans. 
A l’any 2006 va publicar el seu primer llibre, “Ensenyar a viure”. I això vol dir que va començar a escriure llibres quan ja era una persona legalment gran. Per nosaltres, les persones grans, és un referent important que ens ensenya que malgrat que ens fem grans, si tenim il·lusió de fer coses, les podem fer. Però no la imitem massa!. Són pocs els que tenen la seva vitalitat.  
Portada del llibre
Per fer-nos càrrec de com és la Victòria, dues anècdotes en motiu de la presentació del seu llibre “Conciliar la vida familiar” a Saragossa i que van sortir al Heraldo de Aragón (fer click AQUÍ)
Usted que ya tiene nietos, ¿ha sufrido alguna vez el síndrome de la abuela esclava?
"No, porque creo que el síndrome de la abuela esclava tiene una solución: saber decir no, saber nuestras limitaciones y nuestra realidad. Si no podemos atender a los nietos por salud, o porque nuestro tiempo no quedaría bien gestionado, o el marido jubilado queda aparcado por estar con ellos, hay que decirlo a los hijos. Pero este síndrome es muy natural porque hay muchas abuelas que tienen miedo de no ser útiles y creen que una manera de que los hijos las quieran es atendiendo a los nietos". (la mateixa idea de la tele)
Ai!, quantes vegades ho recomanem a les persones més grans que nosaltres tractem,  amb resultats molt minsos!
Consejo a la suegra: "El mejor consejo para las suegras es que no den consejos"
Quanta raó tens!, però et fan cas? 
Una néta de la Victòria
En la seva Web (fer click AQUÍ) ens diu que hem d’estimular l'autoestima en als infants, però ull, que aquesta actitud positiva s’ha de correspondre amb el mateix tracte que donem als avis, en especial si són molt grans, ja que del contrari som els avis els que perdem la nostra, i això és fatal. Aquest mateix tema, però dirigit a les persones grans, forma part del programa MOU-TE, del que aquí en fem un molt petit resum (AQUÍ)

I com que ja m’he excedit en l’espai, només diré

Endavant, Victòria. NO et paris mai!
Joan

6 comentaris:

miquel ha dit...

La Sra. Cardona és un pou de bons consells. Amb la seva gran experiència com a mare de sis fills, no és estrany que sàpiga orientar-nos tan bé en la nostra vida familiar. Als que ja som una mica grandets, ens satisfà molt tot el que diu en els seus llibres, com allò de que "la dedicació dels avis ha de tenir també una reciprocitat", i que "l'autonomia que és bona pels fills casats, també ho és per la gent gran".
Crec que els seus llibres haurien de ser llegits per tothom. Estan escrits amb molta alegria (com quan diu que "l'experiència de ser avis ens permet sentir-nos joves") i segur que ajudarien a evitar bastants problemes familiars.

Victòria Cardona ha dit...

Gràcies Joan Trullàs per aquest "post" tan afectuos... Tot costa temps però s'hi hi posem il.lusió es pot anar fent.
A la vida escollim. I, podem compaginar fer d'avis, l'amistat amb els amics i tenir aquest espai per la cultura, fonamental per créixer sempre interiorment.
Escriure em dóna molta feina, sí. Però em permet seguir escoltant els problemes dels joves, tinc amics adolescents que m'expliquen les seves alegries i penes, estudio, escolto els pares d'escoles i professors a les xerrades que em conviden les Ampes i, amb hores d'ordinador neixen llibres escrits amb el cor i el cap.
No conec la persona que ha deixat aquest comentari tan positius però us dic: entre el "post" de Joan i les paraules de Miquel seguiré ben motivada amb aquesta feina tan requetemaca que faig de fa molts anys d'orientació familiar. GRÀCIES!

nena noia dona ha dit...

No conec la Victoria però si m'han entrat ganes de llegir-la. Gràcies a la Victòria per posar ben alt les dones, les àvies, les mestres, les escritores... i a vosaltres per presentar-me-la
Carme

Victòria Cardona ha dit...

gràcies a vosaltres i a tu "nena, noia, dona". Respirem una mica aquest mes d'agost i contemplem la família i la feina feta. Segur que tornarem amb "les piles carregades".

JOSEP MARIA ha dit...

Haig de felicitar a la Victòria Cardona ( persona que no tinc el gust i la satisfacció de conèixer) per la profunditat de les seves experiéncies que tracte de forma totalment imparcial en els problemes que descriu i per això posa el dit a la llaga en tots ells i ens dona la oportunitat de poguer comprendre en tot el rigor els mintsatges que envia, molt profuns i reals que ens obren les portes al que hem de fer els avis respecta a la col·laboració amb els nostres fills per ajudar-los. Ara bé, com diu ella, sempre i quan aquest esforç d'ajut el poguem fer, evitant sempre que ens perjudiqui la nostre, en moltes vegades,mermada salut. Felicitats Victòria! espero segueixis en aquet camí i que algun dia ens poguem conèixer.

Victòria Cardona ha dit...

Gràcies Josep Maria!!!