dissabte, 27 d’agost de 2011

Música i política

Estem arribant al final del mes d'agost i se'ns acaba un descansat període de vacances que ens ha permès modificar una mica les nostres activitats habituals, concedint-nos més temps per a la lectura, les passejades, les excursions, les trobades familiars, les converses amb els amics i també per a la música. En aquest descansat temps lliure, he tingut el goig d'escoltar, en diferit, un emotiu concert de l'Orquestra Filharmònica de Viena, dirigida per Zubin Mehta, en una audició realment extraordinària, amb un conjunt d'instruments molt compenetrats i un magnífic director. Quina gran cosa seria que aquesta compenetració i aquesta eficàcia, es poguessin traslladar a la política!

Si tots els partits polítics del nostre país orientessin les seves forces cap a un mateix objectiu comú, i sota una bona direcció, cosa que lamentablement no ha estat així, ben segur que no hauríem arribat a la penosa situació social i econòmica actual. A falta d'aquesta unitat d'objectius, els últims anys de la nostra política estatal han sonat de forma molt desafinada, amb discussions contínues, i el que ha portat la batuta tampoc ha sabut, o potser no ha pogut, dirigir gens bé l'orquestra política.

Tant de bo que les persones dels diferents partits, que surtin escollides a les anunciades pròximes eleccions al Congrés, siguin ben competents, que aprenguin bé la lliçó i que sàpiguen tocar d'una forma ben harmonitzada, pel bé de tothom. Ja hem tingut massa polítics solistes que han actuat pel seu compte, i que no han buscat el bé del conjunt sinó el seu propi lluïment. Cal esperar també que el director que surti elegit, sigui el que sigui, actuï de forma eficient i sàpiga coordinar-ho tot ben bé.

Molt a prop nostre hi tenim una altra orquestra política - el Parlament - que aquests darrers anys ha interpretat uns acords ben poc satisfactoris i clarament millorables. Esperem que també s'optimitzi en el seu funcionament. Cal desitjar que el seu nou director, elegit fa pocs mesos, estigui decidit a treballar de ferm, i confiar en que els partits polítics de casa nostra no desafinin i que, seguint l'exemple de la Filharmònica de Viena, sàpiguen coordinar les seves forces i tocar d'una forma ben compenetrada. 

Les persones grans volem escoltar bona música política ben aviat i no deixarem de pressionar ben fort per aconseguir l'harmonia del conjunt, amb una desitjada entesa entre els partits polítics, que ens proporcioni a tots un prometedor futur de concòrdia i prosperitat.

Si voleu escoltar la marxa hongaresa dirigida per aquest músic, feu chick AQUÍ

Miquel

5 comentaris:

Joan ha dit...

Miquel

Realment els nostres polítics s’assemblen més a una olla de cols que a una orquestra. En lloc de directors amb nas a la cara sembla que tenim molts “directorets” que d’estadistes no en tenen res i miren més pels seus interessos privats o dels seus amics que els del conjunt. I nosaltres ens deixem enredar!

Esperem que l’esperit d’estalvi que sembla vol ser aquesta modificació de la Constitució no quedi com la vigent llei de morositat que el primer en incomplir-la és l’Estat

Però, la nostra esperança és que demà serà millor

Joan

Josep Maria ha dit...

La causa per la qual músics com en Zubin Mentha donin al públic una audició extraordinària amb un conjunt d’instruments molt compenetrats, és perquè el director presenta un programa d’audició de música tal com va ser composta i ell li posa el seu caràcter com a coneixedor del que ha de interpretar, i si desafina o no segueix els canons musicals del programa el pública el pot esbroncar, xiular i inclusiu li pot tirar tomates i treure-li la batuta de les mans sense esperar més tràmit ni deixar-lo prosseguir la direcció, ah! I també li pot demanar que se li tornin els diners que ha pagat per sentir i gaudir de la seva música.

Si els que votem als politics tinguéssim aquests drets que li son atorgats al públic que paga per gaudir d’una audició tan extraordinària com la oferta per en Zubin Mentha, no ens trobaríem en les situacions que des de fa anys estem sofrint i que em de protestar en les urnes, sense deixar de votar, per aconseguir treure aquesta nafra del mapa polític i exigir uns polítics honestos, i vàlids defensors dels interessos de Catalunya encara que tinguin que trencar lligams amb partits centralistes

carme ha dit...

Ës agradable tornar de vacances i llegir bons desitjos perquè la realitat queda una mica lluny, haurem de confiar en que ho faran bé, això si donant la nostra opinió a les urnes, al carrer, als blogs, als diaris...

Neus ha dit...

Trobo que en Miquel ha estat encertat amb el tema, perquè es el remei que necessitem tots plegats en aquests moments. Els polítics volen fer grans canvis pel futur i prendre aquestes decisions amb presses, que mai son bones, sense consultar al poble, quan lo que està en joc és la democràcia i el futur de tots nostres i el de Catalunya. Déu faci que aquells que és reuneixen a les Corts escoltin música, que els hi calmarà els nervis, les presses i podran pensar amb prudència, criteri i solidaritat

Joan ha dit...

Neus
Estem molt contents que ens posis comentaris
Vol dir que ens llegeixes
Gràcies

Però no et tenim identificada
Seria possible que ho fessis mitjançant un correu teu ?
El nostre és
www.gentgranambopinio@gmail.com
Novament gràcies

Joan