divendres, 11 de novembre del 2011

Encarant el futur

Posta de sol. Fi d'una era
Estic tan  desconcertada  amb tot el que ens envolta que cada vegada  em costa més opinar

Vull escriure com he anat fent durant tant de temps al meu bloc, però amb tantes noticies  no sé com fer-lo.  Sempre he volgut analitzar el meu entorn per entendre’l millor i buscar la part positiva.  Però no sé si podré posar amb ordre el que sento i el que penso.

Primerament amb el canvi, on va guanyar CIU,  tots vàrem pensar com aniria, com ho faríem tots plegats per anar superant la “CRISI”. D’entrada i sense massa explicacions es van  anunciar les retallades. No podia entendre com d’un dia per altre el canvi social s’havia capgirat. Havia de canviar la nostra manera de viure, l’educació, sanitat, cultura. Desprès de la sorpresa i les queixes hem rebut la informació. Unes de les noticies més repetitives és que  tots som responsables d’aquesta crisi, que hem gastat massa, que no hem estat prou responsables i entre tots hem provocat estar on estem. És veritat, però uns més que altres.

No podem ignorar el canvi que s’està produint mundialment

Hem de canviar  la nostra manera de viure, si bé, a la meva edat, jo ben poc hi podré fer. Crec  que entrem en una nova era.

El que més greu em sap són  els joves, i també aquelles persones que amb 45 o 50 anys, es queden a l’atur amb uns problemes econòmics molt difícils de solucionar. Però no hem de defallir. La gent gran, que hem viscut molts anys, tenim una motxilla  plena de vivències i experiències: unes bones, altres no tan bones i algunes molt dures. Al llarg de molts anys, moltes persones  han lluitat per conquerir uns drets que no podem perdre, hem de defensar el dret a l’educació, la sanitat, i la cultura.
Sortida del túnel. Crit d'esperança

Avui comença la recta final per les eleccions, però, siguem conscients que  el partit que guanyi no tindrà una vareta màgica per sortir d’aquest forat negre. Tots tenim que ser conscients que res no serà com abans. Fem un esforç, siguem  responsables tots plegats fent  sacrifiquis, els que calguin!

Crec que hem acabat un cicle de la nostra vida, i ara hem de començar-ne  un de nou

Anna

4 comentaris:

Miquel ha dit...

Tant de bo que aquesta crida a l'esforç i a la responsabilitat sigui escoltada per tothom, i que aprenguem a viure amb més austeritat. Hi ha moltíssimes persones per qui, lamentablement, l'austeritat és norma forçada, però també n'hi ha d'altres que continuen projectant costosos viatges turístics que són molt gravosos per l'economia del país. Aquí també hi hauria d'haver més austeritat.
Tots ens hem de convencèr de que, per sortir de la crisi, hem de fer sacrificis, alguns obligats i altres voluntaris, però ningú pot tenir dret a desentendre's dels greus problemes que tenim al davant.
I ara, com ens demana l'Anna, "fem un esforç i siguem responsables tots plegats".

Joan ha dit...

Anna
En aquest canvi de cicle tots hi hem d’arrambar l’espatlla. Cada u amb les seves forces i capacitats. Però, TOTS vol dir TOTS, ja ho entens. I això és la feina que esperem faci el nou govern. Què no tiri per casa. Coneixent als que tenen probabilitats, ja serà difícil, ja!
Avui encara tenim esperança!
Joan

Mary Luz ha dit...

Anna eres genial escribiendo, no dejes de hacerlo nunca.
Me alegro mucho de volverte a ver.
___

NOSOTROS, ¿quien va a cambiar las cosas?, con nuestro esfuerzo y nuestro trabajo, COMO SIEMPRE.

Josep Maria ha dit...

Anna, es cert que hem acabat un cicle de la nostra vida, i ara hem de començar-ne un de nou, però recorda que en l’escola ja ens varen ensenyar en les classes de religió que, en Egipte, “varen tenir set anys de vaques grasses i set anys de vaques flaques”, i el mateix els egipcis que nosaltres desprès de la guerra vàrem suportar cicles semblants amb esforç, coratge i sacrifici però sempre amb la il•lusió i esperança que ens sortiríem, i en vàrem sortir, La crisi actual és diferent, i no és diferent per culpa nostre sinó que es diferent perquè l’han provocada persones egoistes i polítics sense escrúpols que s’han oblidat de l’ètica i sols han mirat per ells i ens han portat a aquesta situació, que ara diuen haver estat provocada per “tots”, cosa totalment falsa, però sí que és cert que ara tots hem de col•labora i sacrificar-nos per eludir entrar una desfeta en el estat del benestar i en un futur inquietant pels nostres fills