dissabte, 24 de desembre de 2011

El nostre Nadal

“... Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
seríem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para
pell d’home que arrossega el corrent ..!”
Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra
 
El dinar de Nadal, vist per Cristina Losantos
Tot i que avui han canviat alguns costums que teníem instaurats a la nostra terra, cadascú té a la seva memòria les tradicions que va viure al caliu de la llar en aquesta època de l’any, com ara: felicitacions amb nadales pels amics, portar a la nostra Parròquia aliments i joguines pels més necessitats, visitar els pessebres, anar a la Missa del Gall, compartir el dinar de Nadal amb els nostres i afegir-hi a aquella persona que viu sola,  fer el brindis pels presents i recordar als absents etc. I a les postres, no hi faltaven ni les neules ni els torrons ni la "dècima" del més petit, a vegades enfilat en una cadira.

Molt avis ens sentim identificats amb aquesta simpàtica il·lustració de Cristina Losantos perquè hem viscut i desitgem seguir vivint aquesta reunió els dies de Nadal i que la sobre taula s’allargui. 

El TIÓ
El Nadal l’alegren molt les criatures i per això procurem que ho passin bé. Tot i que haguem de viure l’austeritat podem “perdre el temps” buscant joguines més econòmiques o llaminadures. A ells els hi fa molta il·lusió picar el “TIÓ” i trobar-hi finalment aquell carbó tan dolç, tan negre i tan especial. Aquestes pràctiques i d’altres, que han fet tradició a moltes famílies, convindria viure-les amb el mateix goix i capacitat d’estima amb que ens les van transmetre. Els infants no les oblidaran com no les hem oblidat els adults d’avui.
Tot fa arrels i memòria biogràfica que és important per la formació de la nostra quitxalla.

Una néta fent el pessebre
Reflexió apart mereix el pessebre i tota la seva preparació. Aquí sí que convé la participació de tots els que conviuen sota el mateix sostre. Essencial és tenir a l’abast la molsa i branquillons, pedres petites, paper de plata pel riu i per les estrelles, els suros per la cova, turons i muntanyes, el talc per simular la neu, (ull..! No rellisquem ...), la cartolina blava per fer un cel de fons en el que –segons la creativitat de cadascú s’anirà guarnint–, la molsa... I, no oblidem tisores, colors, xinxetes i cel.lo, ens faran falta, sobre tot per penjar l’estel, ben simbòlic damunt la cova.

Resultat: El pessebre, obra de de tota la família
I, per últim col·locarem les figures que representen el Misteri de Nadal. Fem-nos infants i aprofitem la seva col·locació per explicar als nostres néts el significat del Naixement de Jesús. A tall d’exemple: Els pastors, gent de bona voluntat i humilitat que van ser els primers per poder rebre l’anunci del naixement del Fill de Déu. Els Reis que van seguir l’estrella i van fer amb constància el camí, que els conduïa a adorar a Jesús. La mula i el bou que amb el seu alè donaven escalfor a l’Infant Jesús …

I sempre, amb aquests referents del pessebre, recordem que Nadal és temps d’amor, de solidaritat, de compartir i de pau. Així ho comunicaven els Àngels a la cova de Betlem:
“Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra entre els homes de bona voluntat”.

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU
Victòria Cardona

4 comentaris:

Miquel ha dit...

És molt emotiva aquesta imatge tradicional del Nadal, aquesta joiosa fita del calendari en la que, com afirma la dita popular, va "cada ovella al seu corral", i les famílies es retroben per refermar els seus llaços d'unió, amb una generositat total i gratuita. El fet de seure entorn d'una mateixa taula per conversar, per recordar, per intercanviar opinions, per reafirmar l'amor i l'amistat, és la millor manera de celebrar del Nadal.
És cert que tot ha anat canviant una mica al nostre entorn, i que actualment hi ha algunes celebracions nadalenques molt mercantilitzades. Fins i tot ha variat el missatge de "pau a la terra", que ja no va dedicat a les persones de bona voluntat, com abans, sinó als homes i dones amb els que el Senyor és benevolent i entre els quals, ben segur que tots estem desitjant poder-hi ser comptats.
Però malgrat tots els canvis, Nadal continua essent, amb el naixement d'un Infant, la festa més alegre de l'any, la que desperta els nostres millors sentiments d'altruisme i de generositat.
M'ha agradat molt la descripció que n'ha fet la Victòria Cardona i estic d'acord en que tots ens hauríem d'esforçar per viure aquesta festa amb intensitat, conservant la tradició i procurant que no es perdin mai ni els ferms lligams familiars ni el sentit religiós del Nadal.

Josep Maria ha dit...

Una vegada més ens delecta la Victòria Cardona amb una interpretació perfecta del que és el Nadal, aquesta festa que grans i petits aprofitem per recordar-nos que som creients. La creença és la mena de coneixement que ja trobem donat i que em incorporat a la nostre manera de ser sense ni tan sols posar-lo en qüestió, encara que algunes persones parlen de creients els adeptes al catolicisme. És a dir creiem, perquè la veritat de la creença no necessita ser demostrada ni argumentada per tal que la considerem com a tal veritat. Com molt bé diu la Victòria, el Nadal ens fa recordar que creiem en l’amor, en la solidaritat, en la pau, en tot allò que hem de compartir amb els nostres semblants i moltes altres creences que seria interminable detallar-les totes. Victòria, ens has donat un nou camí per treure bones conclusions d’ètic i conducta social de les festes de Nadal. Felicitats !!!!

Joan ha dit...

Victòria

M’ha agradat molt el teu article i m’ha fet molta il•lusió que hagis utilitzat la frase de Lluc (2.14) en la traducció que ens varen ensenyar quan anàvem escola, “ALS HOMES DE BONA VOLUNTAT”, que és diferent del text editat a l’any 78 “ALS HOMES EN QUI ELL ES COMPLAU” o el que cita en Miquel, que encara deu ser més modern “ALS HOMES I DONES AMB ELS QUE EL SENYOR ÉS BENEVOLENT”

Joan

Josep Mª F ha dit...

He llegit molt atentament els tres recents articles sobre Nadal, tots tres molt interessants i ben diferents entres ells. Estic identificat plenament amb el de Victòria Cardona. Bastant d'acord amb les línies generals, amb el de la Carme, i finalment, el d'en Josep m'ha desorientat una mica, doncs no sé si parla seriosament o irònicament. Sigui com sigui, és un punt de vista respectable

Una abraçada plena de joia nadalenca a tots vosaltres d'en
Josep Maria F