 |
| El metge, com imatge del ICS. A ells els han baixat el sou |
Quan ens fem grans aquesta màquina que és el nostre cos es desgasta i cal reparar-la. Si salvem honroses excepcions el més normal és que tinguem que anar al metge, que ens fa prendre medecines i en molts casos ser hospitalitzats. La freqüència i quantitat d’aquestes accions serà més gran que en la majoria de persones joves. Per tant la gent gran serà una de les poblacions més afectades (com els malalts crònics...). Si afegim que la major part dels jubilats cobra una pensió no gaire alta vol dir que la nova despesa suposarà, en molts casos, un greu problema.
És cert que si es còpia el sistema d’algun país europeu, s’eximeix als jubilats d’algun d’aquests pagaments, però no de tots.
 |
| La Seguritat Social, demana Caritat? |
S’argumenta l’us excessiu de medicaments tot culpant a l’usuari. La recepta la fa el metge, a ell li correspon el càlcul de les quantitats i als laboratoris a fer els envasos corresponents, en cap cas al malalt. Cal recordar que la recepta electrònica funciona només en quatre autonomies.
Altre argument és la freqüència. Si disminueix la freqüència de visites augmentarà l’hospitalització i per tant la despesa. Nombrosos estudis ho ratifiquen. S’ha dit que el que cal és prioritzar les urgències i el temps d’espera farà la resta.
Segons alguns experts posar en marxa el sistema resultaria més car que els beneficis que s’obtindrien excepte el gravar cada recepta donat que el sistema de farmàcia ja està instal·lat però si no s’eximeix els crònics, els nens, les embarassades i La GENT GRAN pot ser injust i sobretot insolidari.
Segons alguns experts posar en marxa el sistema resultaria més car que els beneficis que s’obtindrien excepte el gravar cada recepta donat que el sistema de farmàcia ja està instal·lat però si no s’eximeix els crònics, els nens, les embarassades i La GENT GRAN pot ser injust i sobretot insolidari.
 |
| Ens posaran un Caixer per cobrar? |
No vull deixar de parlar del COPAGAMENT VOLUNTARI segons el qual els que anessin a una assegurança privada podrien desgravar una part. Una mesura força perillosa en època de crisi, un benefici pels que poden paga’l o pel que s’estalvia l’estat?
La OMS (Organització Mundial de la Salud) advoca per eliminar qualsevol barrera a l’assistència sanitària
La major part dels pensionistes(el 69 %) guanyen menys de 1000 euros, i d’aquests el 29% de 550 a 600 euros al mes. El sistema sanitari hauria de corregir desigualtats, no multiplicar-les.
Tot i que res se sap de cert del que acabarà imposant-se cal recordar que la Gent Gran ha lluitat molt per una gratuïtat als serveis públics i haurà de lluitar perquè es mantingui. Segurament hi ha altres serveis menys imprescindibles.
Carme
2 comentaris:
Coincideixo en l'opinió de que hem de considerar l'envelliment com una malaltia crònica, i a més, incurable, si no apareix un remei miraculós. I com a malalts crònics, és molt just demanar que les persones grans, que sovint també tenen greus dificultats econòmiques, mereixin una atenció especial per part de les autoritats. Cal confiar en que així serà.
Mas clarito imposible.
Publica un comentari a l'entrada