 |
| Vista interior del canòdrom |
Llegir el diari cada matí, s´ha convertit d´un temps ençà, en una mena de tortura. Des de que va esclatar la crisi, a las notícies de caire puramente econòmic els han seguit, com no podi ser d'altre manera, les dels problemas humans, com són el tancament d´empreses i el creixement exponencial de l´atur.
En aquest ambient tan particular, s´han succeït conductes personals lamentables, que han donat lloc a diversos processos judicials per corrupció, a Madrid, València, Illes Balears, Lugo, etc.
Cosines germanes d´aquelles, han estat les faraòniques construccions d´aeroports, clarament innecessàries, estacions de l´AVE utilitzades per 9 passatgers, gegantins hospitals sense rigorosos estudis previs de la seva viabilitat. Suma i segueix.
 |
| Vista exterior del edifici del canòdrom |
Dies passats, però, una notícia em va deixar atònit, per la seva originalitat. Sembla ser que a Barcelona, en el barri de la Meridiana, van pensar que per aprofitar l'antic edifici del Canòdrom, fora bo convertir-lo en un Centre Cultural i que aquest portés el nom de Canòdrom. Van començar per contractar un Director (un ciutadà suís, no recordo el seu nom) que cobraria, ni més ni menys que molt a prop dels 6.000 euros mensuals. Bé. Però és el cas, que de 2 anys encá, en que es va pensar en la creació de l´esmentat Centre Cultural, aquest encara no existeix, tot i que el ciutadà suís ha pasat cada mes puntualmente per caixa.
 |
| Vista de la graderiam quan era raelment canòdrom |
Malgrat que algú, sembla ser que li va retreure la seva actitud, pel fet de cobrar un sou tan estimable, tractan-se d´un Centre Cultural inexistent, o sigui, que no hi ha res a dirigir, a mi se m´acut pensar en les “lluminàries” que van redactar aquest contracte, amb un blindatge de tal calibre, que veus per on, és legal cobrar per ésser el Director d´una cosa que encara no ha nascut.
Tot aixó em porta a pensar que els valors tradicionals, ja no són el que eren, com la ètica professional, la decència personal, absorbides per els diners com a causa principal de conductes poc escrupoloses.
José Luis Ros
3 comentaris:
José Luis
Veig que ets un precursor
El teu article, que denúncia la existència d’un Director d’un Centre Inexistent, avui, a La Vanguardia és parla que serà destituït
A Internet hi trobareu molta informació sobre aquest fet, amb el nom del Director i el seu sou
Joan
És molt lamentable que, per molt diverses causes, el futur Centre d'Art Contemporani de Barcelona encara no s'hagi inaugurat, però encara és molt més lamentable que, fa dos anys, es procedís ja al nomenament d'un director d'aquest futur Centre, el sr. Moritz Küng, el qual des de llavors, i com és lògic, va rebent el seu important sou de director d'un Centre de Cultura que només existeix sobre el paper.
Caldria preguntar-nos quines varen ser les ments preclares del nostre Govern municipal d'anys enrere, que amb tanta previsió varen aprovar el nomenament de director d'un Centre encara inexistent.
Estic d’acord amb en José Luis, doncs el cas que explica n’és un dels molts que s’han produït en els anys en que els polítics sols volien aparentar ser esplèndids no sols per ells mateixos sinó també amb els que els varen votar i per tant aquests afers que desgraciadament es van produir, varen ser per a tots els ciutadans bé un mal son perquè ara tots en rebem les conseqüències. Els polítics no sols han de ser honrats sinó que també ho han demostrar
Publica un comentari a l'entrada