dissabte, 11 de febrer de 2012

Les persones grans i el mitjans de comunicació


Un accident d'autocar
És un fet que les Persones Grans, que com col·lectiu que passa del 21% dels habitants de Barcelona, no té ressò en el grans mitjans de comunicació. Aquest fet m’ha intrigat molt i voldria fer unes reflexions en veu alta i veure entre tots que en pensem
Per sortir al gran mitjans, s’ha de ser notícia. Però, que és una notícia? Posaré  uns exemples
Quan hi ha un accident d’autocar on hi ha morts que són persones grans, els mitjans donen la notícia, però la notícia què és? L’accident o les persones grans que van morir?
A les tertúlies de Ràdio o Televisió, quan hi surt una persona gran, hi surt per ser gran o per que té quelcom interessant per transmetre?
Pel que fa a la premsa passa el mateix. Citaré dos casos viscuts i propers presentats pel mateix mitjà . Dos amplis articles en el que els interviuats eren persones grans
Premsa

Marta Mestres, que a punt de complir 87 anys, és la Presidenta d’una Llar de Persones Grans, i que gràcies a la seva empenta, i tenacitat, l’entitat tira endavant. Quina era la notícia?
L’altre soc jo mateix. La meva entrevista es va publicar en motiu de la inauguració de la placeta de Josep Amat. Quina era la notícia?

Des del Consell de la Gent Gran hem participat en diversos programes de televisió i ràdio, que van durar molt poc i els van retirar per falta d’audiència. I no citem un dels més antics, el "50 Plus", aquell suplement de La Vanguardia, que va passar amb més pena que glòria

Imatge del programa De Matinada
Des de fa un any que com a Consell participem en el programa  “De Matinada” que Ràdio Estel  emet cada setmana a vols de mitja nit del dissabte al diumenge i a la del diumenge al dilluns als vols de la una de la nit.  Té èxit aquest programa? De moment podem dir que fins ara el feien un dia i ara el repeteixen l’endemà. Però, la nostre part, com col·labora en l'augment d’audiència”?  

^Presentació dels Premis als Mijans de Comunicació
Com a curiositat diré que entre els premis concedits per l’Ajuntament als Mitjans de Comunicació  per tractar temes que tenen relació amb Benestar Social, un es va concedir a “Àpats en companyia” del programa Extrarradi de COM Radio. Es tracta d’un projecte important que pot afavorir molt la vida de les persones grans que viuen soles. Perquè es va premiar aquest programa relacionat amb Persones Grans?
Es veieu amb cor de fer aportacions sobre aquest tema a traves de comentaris, o del email?
Joan

3 comentaris:

Miquel ha dit...

El fet de que les persones grans no siguem gaire visibles, periodísticament parlant, crec que es podria explicar amb un silogisme: Totes les noticies dels diaris fan referència a persones i aconteixements polítics. A les persones grans ens deixen fora dels càrrecs polítics. Per tant, les persones grans resultem invisibles pels mitjans informatius.
Es tracta d'un cercle viciós, al que no s'hi trobarà sortida fins que els partits polítics incloguin també persones grans a les seves llistes

Josep Maria ha dit...

Des de fa temps que el clam de les persones grans demanem un espai en els mitjans de comunicació i malauradament no ens el donen. En motiu d’una queixa d’un subscriptor a La Vanguardia respecta a TV3; televisió supostament pública, o sigui de TOTS els catalans, en els que estem inclosos nosaltres. Em vaig permetre enviar-hi la següent carta: Sr. Director, En La Vanguardia del 15 de Desembre és va publicar una carta de Mireia Nonell en la que donava la seva opinió sobre la transmissió de programes esportius emesos per Esport3 i al mateix temps per TV3, i es pregunta: és que no hi ha prou programació i dos canals han de fer el mateix?. Hi estic totalment d’acord, això es una despesa intolerable en aquest temps de crisi! Si no tenen prous programes, jo els hi diré que fa molt de temps que les persones grans ens queixem que no tenim ens els mitjans de comunicació espais per poder-nos expressar ni informar a la societat de les mancances que patim, ni els drets i deures que per l’edat ens corresponen, ja que no tenim veu pròpia per fer-ho, sempre hem d’anar tutelats per l’Administració ja que no hi ha cap partit polític que en les seves llistes electorals incloguin persones de edat superior als 65 anys i la nostre veu (no la dels politics) no es pot sentir en el Parlament ni molt menys en el Congreso de los Diputados. Aquesta carta no em va ser publicada.

Mary Luz ha dit...

No somos noticia nunca, todo lo mas hacen una reseña. En los periódicos cuatro líneas, en la radio 10 minutos y en la tele...poco mas.
Cambiará esto alguna vez?, tengamos esperanza y sigamos luchando para que así sea...ojala.