dissabte, 24 de març del 2012

La bombolla futbolística


El deute del futbol sobrepassa l' 1% al del sector públic

Vagi per davant que sóc dona i discapacitada, mai he fet ni tan sols gimnàstica, només rehabilitació. Pot ser que per això veig les coses com si fos un “extraterrestre”.

Escolto a les notícies que hi han un munt de clubs espanyols que
·        No poden pagar als  jugadors i els deuen el sou de un munt de temps
·        Deuen molts diners als bancs
·        No paguen impostos
·        No tinc molt clar el tema de la seguretat social…
Això sí:
·        Omplen el camp cada dos diumenges
·        Som dels millors d’Europa, per davant d’Alemanya, França…
·        Paguem fitxatges multimilionaris
El deute penja d'un fil

Sembla que això no li passa a un club, ni tan sols als de primera divisió sinó a quasi tots que en són molts. Avui he sentit a un president d’un club alemàn que deia que més valdria que paguessin impostos, i que a Berlin comparteixen els camps diferents equips importants , fins i tot els grans com el Barça. Totes aquestes reflexions hem porten a preguntar-me:
·        Quan explotarà aquesta bombolla?
·        Hauré de pagar-la també jo?
·        Per què no posen copagament a les entrades de futbol i no a les receptes mediques?
De capa caiguda

Segurament hi ha moltes raons molt respectables que se m’escapen, només em rebenta que darrerament sembla que el futbol sigui tractat millor que la sanitat, l’educació i d’altres; i que la seva mala administració, com la banca o la construcció em toqui pagar-les a mi.
Carme Prats


2 comentaris:

Miquel ha dit...

Això del futbol i els seus fitxatges multimilionaris no té cap mena de lògica, i menys en el temps actuals de greus dificultats econòmiques. És una qüestió que s'escapa a qualsevol anàlisi desapassionat. La sàtira de Juvenal, en la que criticava als romans perquè només pensaven en tenir pa i circ, la podríem traslladar avui a casa nostra, si substituïm el circ pel futbol. Personalment també em costa molt d'entendre-ho, tal vegada perquè jo, com persona gran que sóc, em trobo incapacitat, com la Carme, per poder jugar tot un partit de futbol. I suposo que el mateix els deu passar als amables lectors d'aquest bloc.

Joan ha dit...

No hi dubte que és un escandol
El que deu 10 cèntims, el fan fora de casa, pero els que deuen 700 millions d'euros, Res de Res
Joan