dissabte, 26 de maig de 2012

Amor de mare

Dibuix de la maternitat
Des que fa uns dies es va celebrar el “dia de la mare” i ara que gairebé tothom té el seu dia i fins i tot més d’un, no paro de donar-li voltes.

La mare. ”Mare només n’hi ha una”. Sempre he dit que jo n’he tingut tres. No sabria diferenciar si l’estimació d’una m’ha omplert més o menys que les altres. Tres formes d’estimar diferent però que m’han fet sentir allò que  diuen “el calor d’una mare”.

Una era la mare biològica i dic era perquè ja no hi és, fa poc la vaig perdre i amb ella se’n va anar el desig de compartir més coses, sempre hi ha coses que no li vas dir, preguntar,fer…
Escultura a la maternitat de Barcelona
Altra és la meva germana que per la diferencia d’edat sempre ha fet molts dels papers que a ella li semblava que una mare havia de fer i la nostra no ho feia. De petita ja la veia  com una mare però de gran també. Suposo que a molts us haurà passat.
La tercera i encara que no us ho sembli, la meva sogra. Aquesta dona que només tenia nois i volia una nena, des del primer dia em va tractar com a la filla que no tenia, fins i tot a l’hora de discutir…
Penso en tots aquells que han estat adoptats i han tingut una altra mare diferent o la “dida” o la mare de llet que deien al poble que era aquella mare que compartia la llet del seu cos amb el fill d’una altra que no en tenia.
Una mestra
No voldria oblidar aquelles dones que fan de mares del seus familiars després d’una desgracia. També cal pensar en les dones que fan de mares per als fills de la seva parella, i tants altres tipus

Segur que en aquells moments de la vida que heu necessitat l’afecte de la mare, heu trobat a algú que ha fet aquesta tasca. Recordo amb nostàlgia quantes vegades a l’escola els nens s’equivocaven i em deien mama i l’orgullosa que hem feien sentir.

De vegades quan sento “amor de mare” dit amb sorneguera arriba a molestar-me. Es allò que s’ha de dir ben fort i amb orgull.

Carme Prats

1 comentari:

Miquel ha dit...

És un envejable privilegi haver rebut l'amor maternal de tres persones que t'han estimat i han buscat sempre la teva felicitat: la mare natural, la mare política i la germana gran, un veritable do del cel. Uns coneguts versos del poeta Guerau de Liost ("Quina bella sort, de tenir germana...") així ho afirmen.
Enhorabona per aquesta admirable trilogia de mares, i també pel sentiment maternal que t'ha atorgat el bon exercici del magisteri.