dissabte, 7 de juliol de 2012

Crit d'alerta al civisme

Aquests últims dies, apareixen alguns senyals indicadors de que, si no estem prou alerta, podria baixar molt el nivell de l’educació cívica a casa nostra, no només per l’anàrquica circulació d’alguns ciclistes, que es consideren amos i senyors del carrer i sovint es salten els semàfors en vermell, sinó per alguns altres indicis ben lamentables, com el que denunciava en Quim Monzó en el seu article “Parterres com els Monegres”, publicat fa pocs dies a la Vanguardia, on explicava que els parterres de flors del seu carrer, no duraven gens, per culpa de l’incivisme de certs propietaris de gossos i també perquè algunes persones s’enduien tranquil·lament les flors a casa seva.

El Sereno, l'antic vigilant de nit
Segurament fa falta una mica més de vigilància municipal. Les persones grans recordem amb nostàlgia aquell temps en que es podia trobar un guàrdia urbà al carrer, un guàrdia que donava sensació de seguretat i ordre. Ara no se’n veu ni un. Els guàrdies municipals que fan la vigilància, ja no van a peu. Circulen motoritzats, i així és difícil veure moltes contínues infraccions a les ordenances. Són petites infraccions, com les robes esteses de cara al carrer, les plantes amb testos penjant fora dels balcons, indumentàries més pròpies de platja que de la ciutat, bicicletes recolzades en indrets que dificulten el pas, etc., unes petites infraccions que abans se solucionaven ràpidament perquè hi havia una vigilància més estricta que ara.

La Urbana, motoritzada
Aquesta relaxació de la vigilància és la que ens pot portar, de mica en mica, a una pèrdua molt lamentable de l’esperit cívic. És cert que es troben abundants papereres arreu, però encara hi ha persones, afortunadament poques, que llencen les caixetilles de tabac buides al carrer, i no se’ls pot dir res, perquè encara se’n riuen. Com també hi ha motos que circulen per les aceres i a vegades, fins i tot ho fan en contradirecció, per guanyar temps.

L'Alcalde saluda a una petrulla de la Guardia Urbana
Segurament que això no passaria si tornéssim a veure, pels carrers de Barcelona, l’enyorat guàrdia urbà del temps passat. Les persones grans el trobem molt a faltar, i ens fem una pregunta: Seria possible crear una espècie de vigilància cívica del barri, de caràcter voluntari?. Deu ser una idea difícil de portar a la pràctica, però ben segur que el que tots desitgem és que no s’arribi a perdre mai la bona educació cívica a casa nostra, un civisme que és imprescindible per aconseguir una feliç i pacífica convivència.
Miquel