diumenge, 19 d’agost de 2012

Què és Espanya?


El temible Examen d'Estat
Aquesta pregunta que sembla fora de to, va ser formulada a l’any 1949 en la part oral del cèlebre examen d’Estat on jo m’examinava. El meu company a qui li van fer la pregunta va dubtar uns instants i va respondre amb aplom: “És una dictadura”. El catedràtic li va contestar: “No. Actualment és un Regne”, i, com si res, va seguir preguntant. Entre el presents es va produir un murmuri i ens vam dir: “Però, on és el Rei?” Era igual, amb rei o sense. Era més important el nom que no el Rei.
Macià proclama la REPÚBLICA CATANA
I ara, què diríem si ens fessin la mateixa pregunta? És molt possible que diguéssim: "és un Regne amb 17 autonomies". Però, sabem què és una autonomia?. Per entendreu mirem el que va passar el 14 d’abril del 31, que va portar Espanya a la Segona República i a Francesc Macià a proclamar la "República Catalana" ... que va durar fins el dia 17, dia en que el nou govern espanyol va enviar negociadors a Barcelona i després d’una llarga trobada amb Macià i els seus, van descobrir que Catalunya havia tingut un govern anomenat “Generalitat” i que era l’hora de restituir-lo, i que en Macià en podria ser el  President. Però, sabien què era la Generalitat que proposaven?. No s’assemblava en res a un Estat més o menys independent, però el nom era atraient i vam quedar contents, però NO enganyats, i així es va vendre la idea. Recordem també que Catalunya des del Compromís de Casp (1412), davant de Castella, sempre perd, sigui per errades pròpies o tossudesa aliena.

Imatge de Sant Jordi
Amb l’estat autonòmic passa quelcom similar. Catalunya va quedar satisfeta amb la Generalitat. Totes les autonomies es pensaven que el seu govern, gràcies al seu Estatut, podia fer el que li sembles. Al principi la Generalitat amb recursos petits va fer coses que va pagar amb deute públic i el va cancel·lar en els seus venciments, i va anar tirant, tot normal. Més tard, amb l’exemple d’altres Comunitats que no eren rigoroses, va imitar-les i entre tots estem on estem.

I ara, quan les coses pinten bastos, l’Estat Central recorda a les autonomies que Espanya és UNA (per sort encara no hi ha afegit GRANDE I LIBRE), i que les que no facin el que ells els diguin, els intervindrà, que vol dir que no els enviarà ni un euro. De fet els recorda el que la paraula autonomia, en el seu significat actual, no és res més que el que sempre s'havia nomenat UNA COLONIA, però ara amaguem la realitat amb un nom més assumible.
Es trobarà un nom per donar sortida al pacte fiscal?
Es repetirà ara la historia tal com la venim escrivint des del 1412?
Joan        

2 comentaris:

Miquel ha dit...

La nostra història és ben curiosa. Per l'anomenada "Llei de succesió" de l'any 1947, Espanya es va constituir en Regne, però sense rei, que no ens va arribar fins 28 anys més tard! Hi ha conceptes que són una entelequia, com el de la nostra "democràcia parlamentària" que té ben poc a veure amb la realitat del país. I no parlem de les autonomies, les quals, sense possibilitat de decisió econòmica, no tenen cap autonomia real: no són més que dependències del poder central. Això ens demostra ben bé que el nom no fa la cosa!
Ara ens queda el dubte, com diu en Joan, de si el concepte de "pacte fiscal" respondrà a una feliç realitat o serà també només una ficció. Siguem optimistes. Malgrat les moltes adversitats de la nostra història col·lectiva, ens cal viure d'esperança.

Josep Maria ha dit...

Quanta raó té en Joan quan es pregunta Què és Espanya? És ben cert que els partits centralistes estan en un moment molt crític perquè són conscients que algunes autonomies, les nominades històriques, s’independitzi’n del govern central. Catalunya ha perdut masses vegades la oportunitat de fer-se amb el legítim dret a decidir el seu futur, el va tenir quan en Macià, el va tenir quan vàrem recuperar la democràcia, i si ara no aprofitem les circumstàncies per ajuntar-nos tots els catalans, especialment els polítics catalans que militant en partits centralistes i renuncien a la obediència de vot en els assumptes que afectin als catalans, Catalunya no en sortirà mai més de la submissió i la humiliació al govern de Madrid.