divendres, 21 de setembre del 2012

Bones vacances


Albufera de València
Si, heu llegit bé el títol. Vull fer un petit homenatge a tots aquells avis que heu estat (cuidant, ensenyant, gaudint i fins i tot sofrint) els vostres nets. Que ara que ja han començat el cole els heu deixat en mans d’uns grans professionals i vosaltres ja podeu marxar de vacances. Alguns a fer bonics viatges i d’altres simplement a gaudir de més hores de descans o fer un canvi d’activitat.

A vegades em demano si el preu que paguem no és massa alt. La nostra salut se’n resenteix encara que el nostre cap i el cor ens diu que hem fet el que havíem de fer, perquè l’estimació dels fills i els nets és el més important.

Una àvia que No fa vacances
No vull oblidar tots aquells avis que aquest any no podran fer vacances perquè cada matí, migdia i tarda hauran d’anar a portar els nens al cole perquè els fills no poden, fer el dinar pels nets i potser pels fills, portar als nets a activitats, en resum tornar a fer allò que van fer quan eren pares (Per que volen? Per culpa de la crisi?...), Tantes raons com vulgueu.

Aquells avis del poble que han rebut la visita de fills i nets, i ara tornen amb una mena de tristor a la rutina diària, uns pocs dies  i a esperar aquell pont o potser el Nadal.
L'avi passeja amb el nét
Podem tocar també el tema de la pensió que de vegades ha d’assumir allò que els fills no poden, llibres, roba, matrícules de cursos…i no és que hem sàpiga greu que es dediqui a això, el que em neguiteja és tota aquella gent que ho fa perquè NO HI HA D’ALTRE REMEI.

Veig avis encantats perquè fan allò que volien fer i no podien quan treballaven, àvies vídues que em confessen que ara sí que fan el que volen, abans no s’atrevien.

Hi ha tants sentiments com persones, uns comencen les vacances i d’altres les acaben. Desitjo que tots tinguem una estoneta per nosaltres, per llegir grans noticies i petits desitjos com aquests

Carme

 

5 comentaris:

Miquel ha dit...

És ben cert que les millors relacions intergeneracionals les trobem dins l'àmbit familiar, entre avis i néts. Són les relacions més intenses, més sinceres i més fermes, de totes. L'espontània alegria infantil dels néts i nétes és la millor medicina per a la bona salut anímica dels avis i les àvies. Però, com totes les medicines, aquesta també cal prendre-la amb mesura, perquè una dosi excessiva pot ser molt perjudicial. Pot arribar a causar el dolorós síndrome de "l'àvia esclava".

En el "Protocol de maltractaments" de la Generalitat de Catalunya, s'indica que "una forma silenciosa de maltractament és el de l'esgotament de les àvies, amb un sobreesforç físic i emocional, producte de la sobrecàrrega de responsabilitats familiars que han d'assumir en benefici de la família, en un moment que hauria de ser de tranquil·litat i atenció per un mateix". És una reflexió sobre les relacions intergeneracionals dins la família, que coincideix plenament amb el que ens comenta la Carme en aquest interessant article de Bones vacances.

Anònim ha dit...

M'agradaria molt que aquest protocol de maltractaments tingués una continuitat en els CAPS de salut per saber exactament de què estem parlant en ciutats com Barcelona. Carme

Josep Maria ha dit...

He trobat de molt interès el contingut d’aquest article, doncs no sols ens dona una visió actual del que fan les persones grans pels seus fills i néts, sinó que en fa una crítica dissimulada i acertadíssima de l’accés de cel qui hi posen els avis en aquestes tasques i que superen els límits de lo normal de l’amor a la descendència i a les pròpies forces físiques dels seus anys. És molt cert que necessiten unes bones vacances, però també és molt cert que, com a persones de seny, haurien de donar a entendre als seus fills que també a la seva vida han passat les seves vicissituds, les seves crisis i ara necessiten gaudir dels seus anys d’or i d’unes bones vacances.

Joan ha dit...

Com que tots els nostres néts ja van sols, la Mº Lluïsa i jo, Sí hem fey vacances, poquetes, però vacances. Ens feien falta
Joan

M. Luz ha dit...

Bonito homenaje si señor.
Tienes toda a razón. Los abuelos cuidan de sus nietos por muy variadas razones, pero... quien cuida de ellos?