diumenge, 9 de desembre de 2012

8 de desembre: La Puríssima Concepció


La Immaculada de Murillo
Per al Catòlics és DOGMA DE FE des del 8 de desembre del 1854 en que el va proclamar Pius IX. La mare de Deu té l’honor de ser l’única persona que va néixer sense ”pecat original”. La resta de persones, per ser descendents d’Adam i Eva, hem heretat el pecat original però ella no. Aquesta teoria ha esdevingut celebració per molts col·lectius:

Patrona de España des de 1644, de la Infanteria Española, col·legi oficial de farmacèutics i multitud de pobles.

Amb tot el respecte possible a totes les dades històriques esmentades i d’altres, així com als col·lectius que ho consideren les celebracions més importants m’agradaria fer les següents reflexions: 
Pis IX, papa que publicar el Dogma
A les acaballes del 2012, hem de celebrar encara aquest fet religiós els que no creiem, per imperatiu de l’Estat?

Una celebració religiosa, ha de tenir repercussió laboral? Potser no ens importa celebrar el naixement o la mort del seu fill com a  personatge importantíssim, molt diferent dels DOGMES DE FE

EL CALENDARI LABORAL HA D’ESTAR CONDICIONAT PER UNA CELEBRACIÓ QUE MOLTS NO ENS CREIEM?

Sincerament i sense menystenir les persones que hi creuen penso que no cal que ens imposin aquesta celebració a la resta  de gent. No em nego a que facin les celebracions que vulguin, només demano una desvinculació del calendari laboral de certes festivitats religioses, molt més si són dogmes de fe i no fets històrics.
Calendari Laboral
Tot i que la principal raó és la religiosa, poden haver-hi d’altres com la conveniència de la data per a les empreses. La seva proximitat al dia de la Constitució pot esdevenir interessant per a empreses de viatge o els esquiadors, però nefasta per a d’altres. En quan als treballadors, els escolars... la seva proximitat al Nadal fa dubtar de la seva conveniència.

Moltes vegades em demano perquè l’Estat s’encaparra en fer-me celebrar festes religioses. Ja sé que pertanyo a un Estat Catòlic, però no deixo de pensar que en som molts els que no ho som.

Tampoc cal eliminar un dia festiu, no li trauré la feina als historiadors, segur que hi ha moltes dates dignes de celebrar per als treballadors . Els dies de descans són necessaris pel treballador, per les famílies i per la població en general.  Només cal  racionalitzar-lo. Un punt de reflexió que no ha d’impedir que:
Gaudiu tots els que teniu la sort de lliurar-vos del treball durant uns dies
Carme Prats

5 comentaris:

Jubilats i Pensionistes USOC ha dit...


Estic d'acord que les festes de caràcter religiós haurien d'estar totalment separades del calendari laborar. Malauradament, en aquest nostre país es barreja tot, religiós, pagà, diví i humà. Però per sort ningú ens obliga a celebrar les festes, siguin del tipus que siguin.

Per al que no tingui cap sentit aquesta festivitat, amb passar del tema assumpte resolt.

Ramiro Lozano




Joan ha dit...

El problema de les festes és un problema polític

Quan es va fer l’actual calendari laboral, es van suprimir vàries festes religioses, però aquesta NO. Tot l’aspecte és que va ser un problema personal entre la CEE i el Sr. Guerra, que ningú va voler cedir i entre els dos en van fer la punyeta a TOTS
Per exemple en poso només dos: el de la Constitució i el de la “Hispanidad” ( que quan anàvem a l’escola en diem de la “Raza”)
Joan

Manel ha dit...

Tinc entès que en quasi tots els països de Europa hi han festes religioses i no treballen.

L’església les va posar perquè els pagesos tinguessin un dia festiu en temps que la setmana, per ells, tenia com a mínim 6 dies

Es veritat que es podrien buscar altres dates, per substituir les que molesten al algú. Ni ha tantes que no són religioses!

Si la festa és d’un caire o d’altre, no em preocupa gens. El que realment em preocupa és parlar per buscar solucions als problemes greus que afecten a les persones, com són els 680.000 parats de Catalunya, (1/3 no cobren res), i el deute de 46.000 MILLONS DE EUROS que tenim i que continua creixent.

Cal recordar que en dies de bonança l’endeutament creixia i gastàvem o malgastàvem mes del que ingressàvem. Però érem tan feliços! Érem inconscients?

Quans anys necessitarem per anar-ho pagant? Molts mes dels que pensem i dels que voldríem.

Manel

Mary Luz Eixarch ha dit...

Las fiestas religiosas han de ir por un lado y las que no lo son, por otro, de eso no hay duda. Creo que día a día se está avanzando por este camino desde hace tiempo. Queda aun trabajo por hacer pero no tiene vuelta atrás.

Mary Luz

Gerard ha dit...


Ella es declara NO CREIEN ho diu ven clar i ens fa una explicació detallada del Dogma de Fé de la Puríssima Concepció, ens detalla que va ser l’única persona sense pecat original, la resta de persones descendents.......veig que ho coneix.
Un es pregunta, si es declara no creien, ens ha de dir com em de celebrar el Dogmes i les nostres festes?, que li sembla Sra. Carme que de aquest temes ens en cuidem els creien? Cregui’m no s'amoïni tan, per els temes religiosos, ens ho deixi per nosaltres, o es que ens vol dir una altre cosa, am aquest escrit, i no ho se veure?

Gerard