diumenge, 30 de desembre de 2012

Any nou, vida nova


Imatge de l'any que comença
 Què vol dir aquesta frase tan coneguda?

Per alguns vol dir fer balanç del que han fet i examinar el que han assolit o no. Cosa lloable, però no és el que jo veig en aquesta expressió. Per mi, això que repetim any rere any no fa referència a l’any natural, sinó a un període de la humanitat on en certs moments concrets es produeix un canvi en les nostres costums i formes de viure i que solen produir-se amb actes que comporten sang, sang d’aquella vermella. Però, canviem realment el moll de l’os del problemes, o només  les aparences?.

Obrers emmegatzemen blat
A la antiguitat, els poderosos i rics eren els propietaris de la terra. Uns van pensar que calia preveure anys dolent i van emmagatzemar el blat sobrant, altres van consumir fins a rebentar i es van endeutar fins a les orelles. En arribar les vaques flaques, el que tenien crèdits van morir a mans dels seus creditors i el que tenien el blat guardat van veure com les rates se’l havien menjat o s’havia podrit. Han passat molts anys, les formes han variat, però realment hem canviat?
 
Borsa de Barcelona
Veiem semblances en aquests fets passats amb el nostres problemes actuals? Uns pocs emmagatzemen tota la riquesa, altres han llançat els diners fent obres que no serveixen per res. Els que tenen crèdits, són desnonats i els que han estalviat veuen com els pocs "calerets" que havien guardat no els hi tornen o se’ls hi esfumen perquè la borsa ha baixat. Ara la sang no és vermella, però el resultat és semblant.  Voleu dir que realment hem canviat?

Imatge del diner
El diner és útil i necessari per produir riquesa i per això es va crear, però quan no compleix el seu fi i es converteix en un simple magatzem, i si aquest magatzem que no té nom ni cara en diem Mercats que manipulen els preus a la seva voluntat, torna l'especulació i  la usura i  coses molt pitjor que ens porten cap allà on anem ara, i que aquí és més prudent no citar.

“Any nou, vida nova”, o “Any nou, pintura nova”?

El blat. Imatge de la riquesa
* Quan tots els deutors s’hagin ofegat, es convertiran amb cucs que podriran el blat?

* Ho entenen així els dilapidadors del bens del altres?

* Ho veuen així els Mercaders del diners?

Jo crec que no, però el que no ens podran treure és el somiar
Joan

2 comentaris:

Miquel ha dit...

En aquest article s'hi plantegen moltes peguntes difícils, potser sense resposta, però no sense esperança d'un millorament futur, perquè com diu en Joan, el que se'ns podrà prendre mai és el privilegi de somiar. Cito unes esperançadores paraules de Mn. Josep M. Ballarin en la seva felicitació d'aquest nou any:
"Espero que el seny català que benauradament tenen alguns dels nostres polítics se'ls imposi per trobar una terra lliure que no serà el cel de les oques, que arrossegarà els nostres defectes de sempre, però almenys serem a casa".

Josep Maria ha dit...

El somni és el bé més preuat que té l'home i és molt difícil que ens el puguin treure, està dintre nostre i sols la mort ens el pot arrabassar. En quan als diners les rates de la faula sel's menjaran i, aleshores seran els rics, els avars i els defraudadors els què ploraran i es desesperaràn perquè aquests no poden tenir somnis, i la nit sen'ls vindrà a sobre i no trobaràn mai més el matí per gaudir de la vida.