Imatge de l'any que comença |
Què
vol dir aquesta frase tan coneguda?
Per
alguns vol dir fer balanç del que han fet i examinar el que han assolit o no.
Cosa lloable, però no és el que jo veig en aquesta expressió. Per mi, això que
repetim any rere any no fa referència a l’any natural, sinó a un període de la humanitat
on en certs moments concrets es produeix un canvi en les nostres costums i formes
de viure i que solen produir-se amb actes que comporten sang, sang d’aquella
vermella. Però, canviem realment el moll de l’os del problemes, o només les aparences?.
Obrers emmegatzemen blat |
A la
antiguitat, els poderosos i rics eren els propietaris de la terra. Uns van
pensar que calia preveure anys dolent i van emmagatzemar el blat sobrant, altres
van consumir fins a rebentar i es van endeutar fins a les orelles. En arribar
les vaques flaques, el que tenien crèdits van morir a mans dels seus creditors
i el que tenien el blat guardat van veure com les rates se’l havien menjat o
s’havia podrit. Han passat molts anys, les formes han variat, però realment hem
canviat?
Borsa de Barcelona |
Imatge del diner |
El
diner és útil i necessari per produir riquesa i per això es va crear, però quan
no compleix el seu fi i es converteix en un simple magatzem, i si aquest magatzem que
no té nom ni cara en diem Mercats que manipulen els preus a la seva voluntat, torna l'especulació i la usura
i coses molt pitjor que ens porten cap
allà on anem ara, i que aquí és més prudent no citar.
“Any
nou, vida nova”, o “Any nou, pintura nova”?
El blat. Imatge de la riquesa |
* Ho
entenen així els dilapidadors del bens del altres?
* Ho
veuen així els Mercaders del diners?
Jo
crec que no, però el que no ens podran treure és el somiar
Joan
2 comentaris:
En aquest article s'hi plantegen moltes peguntes difícils, potser sense resposta, però no sense esperança d'un millorament futur, perquè com diu en Joan, el que se'ns podrà prendre mai és el privilegi de somiar. Cito unes esperançadores paraules de Mn. Josep M. Ballarin en la seva felicitació d'aquest nou any:
"Espero que el seny català que benauradament tenen alguns dels nostres polítics se'ls imposi per trobar una terra lliure que no serà el cel de les oques, que arrossegarà els nostres defectes de sempre, però almenys serem a casa".
El somni és el bé més preuat que té l'home i és molt difícil que ens el puguin treure, està dintre nostre i sols la mort ens el pot arrabassar. En quan als diners les rates de la faula sel's menjaran i, aleshores seran els rics, els avars i els defraudadors els què ploraran i es desesperaràn perquè aquests no poden tenir somnis, i la nit sen'ls vindrà a sobre i no trobaràn mai més el matí per gaudir de la vida.
Publica un comentari a l'entrada