diumenge, 23 de desembre de 2012

Nadal, temps de reflexió

Pesebre fet per en Jaume, amic nostre
En aquest temps de Nadal, enmig de les acolorides il·luminacions del carrer, que intenten fer-nos oblidar les crisis i els problemes, sorgeix sovint una pregunta que també planeja damunt la materialista societat actual:  l’opció de la fe contradiu la raó?. És una pregunta difícil, a la que només hi pot contestar cadascú de forma individual. 
 
Les persones que viuen la fe, consideren que la seva opció personal, malgrat sigui racionalment indemostrable, no només no contradiu la raó, sinó que és un veritable estímul per la vida intel·lectual, perquè els obliga a pensar en el com i en el perquè de la fe, tot acceptant, però, que aquesta opció cristiana és plena de paradoxes. 
 
Kierkagaard
Perquè és una veritable paradoxa l’existència d’un Déu que supera el temps i l’espai, que és unitat i a la vegada és una comunitat d’amor de tres Persones, que crea un univers sense cap necessitat de fer-ho, que s’encarna en el nostre món a través d’un home que no tenia ni lloc on néixer. Nadal és realment una curiosa i interessant paradoxa. Però com va dir el fiolòsof Kierkegaard, la paradoxa no contradiu la raó, sinó que l’estimula a pensar, i és el motor definitiu del pensament, la seva força motriu. 
 
En aquest sentit, l’opció cristiana és un veritable estímul pel pensament intel·lectual. S’ha de pensar i llegir força per mirar d’arribar a entendre una mica les profundes raons de la fe, tenint en compte però, que només pensant, no s’arriba a la fe. El contingut de la fe és sorprenent, però no és irracional, i la paraula més adient per definir-la, és que la fe és una “paradoxa”.
L'arbre de Nadal
 És magnífic pensar que no estàs sol al món, que algú es recorda de tu quan ja no hi ets, i quan tots s’han oblidat del teu nom. No és irracional creure-ho, però tampoc és una afirmació que derivi només de la raó. Per a moltes persones del nostre entorn, una fe crítica i madura és una opció voluntària per créixer cada vegada més en la germanor i la solidaritat entre tots nosaltres, i per fer de la vida un aprenentatge constant per estimar millor.  
 
Per tant, malgrat que l’opció cristiana formuli interessants preguntes que es queden sense resposta, val molt la pena viure-la amb esperit generós i solidari, sobretot durant aquest alegre i bulliciós temps de Nadal, un Nadal que personalment desitjo que sigui ben feliç i esperançador per a tothom.
Miquel
 

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan era petita ja buscava aquesta fe en la paradoxa però mai he aconseguit trobar-la, la qual cosa no m’impedeix celebrar aquestes dates amb germanor i alegria. Pels no creients és una bona excusa, encara que li diguin solstici d’hivern... Carme Prats

Enric ha dit...

Cal reconèixer que no ho sabem tot i que la nostra vida és plena de paradoxes. Ho saben molt bé els físics, que busquen respostes a l'univers i només hi troben preguntes. És molt il·lustrativa una escena evangèlica en la que se'ns invita a ser com nens, perquè els infants comprenen millor moltes coses que els grans no volem entendre. Ara que s'acosta la festivitat dels Reis, segur que tots seríem més feliços si també hi creguéssim una mica més.

Josep Maria ha dit...

Evidentment, com diu en Miquel aquest temps de Nadal ens fan reflexionar molt, sent l’objecte d’aquesta reflexió: “la fe contradiu la raó?
Hem de tenir en compte que la majoria de la gent gran ha estat educada en la religió catòlica i en viscut dintre d’aquesta creença, però en el transcurs de la seva vida per causes particulars han passat dir-se agnòstics, perquè en el seu pensar han quedat a mig camí d’aquelles creences, deixant-se portar per el que deien altres com ells però sense aprofundir-hi gens. Però n’hi han, dels que jo qualificaria de verdaders agnòstics, que dubten de l’existència de Déu, que raonen però no hi troben respostes, i per tant no s’atreveix a negar una vida més enllà de la mort física perquè no troben una raó. Motiu pel qual en Miquel ens cita el filòsof Kierkegaard per arribar a la paradoxa i a l’estímul del pensament, concloent que amb la força de la fe mai estarem sols en el mon ni en el més enllà. En aquests moments de crisis, de dubtes, que se’n trencat totes les estructures que fins ara sostenien la societat, hem d’aprofitar aquest Nadal per prendre força en mantenir-nos en la fe per ser més solidaris i generosos amb els nostres semblants que pateixen amb més cruesa les conseqüències de la crisi.

Joan ha dit...

Crec que el missatge evangèlic NO està en contradicció amb la raó, però sí que algunes afirmacions sortides de les interpretacions humanes que se’ls hi dona ja no n’estic tan segur.

Joan