diumenge, 5 de maig del 2013

Escrache

Escrache!
Sabem què és i què vol dir la paraula ESCRACHE? 

Segons Viquipèdia és un tipus de manifestació en el qual un grup d’activistes es dirigeix al domicili de qui volen denunciar davant l’opinió pública per uns fets o actituds que creuen no són correctes i que es manifesta amb actes com assegudes, càntics i xiulades, cartells, etc. (A La Vanguardia del dia 01/05/13, en Francesc de Carreras es pregunta “l’escrache és democràtic?”, pag. 15)

Aquest tipus de manifestació s’ha utilitzat molt en països de Sud Amèrica i Xile. Excepte en casos molt aïllats són actes pacífics, però són actes de pressió que segons com s’utilitzen ajuden a arribar a acords entre les parts o bé tenen un efecte contrari i  més aviat són contraproduents


La Sra. Cospedal dient de les seves
Fins ara la cosa no passava d’aquí, però ara, quan els afectats per les hipoteques (APH) ho han practicat davant de personatges públics o del govern, la cosa ha canviat. Des del govern han posat el crit al cel i. s’han dit coses molt gruixudes contra aquest col·lectiu, com relacionant-lo amb ETA, o com la Sra. Cospedal els va qualificar de “nazisme pur” i per acabar-ho d’arreglar ens diu que “El votant del PP deixa de menjar abans de no pagar la hipoteca” i altres coses conegudes, totes elles ridícules i que si No ens fessin plorar, ens farien riure.

És cert que en aquest tipus de manifestacions que acaben tenint caràcter polític, s’hi barregen elements incontrolats que més aviat els interessa armar gresca i provocar, que no defensar la idea que es pretenen pels convocants

Ara. la poli hi és present
Comprenc molt bé que els que han patit aquest tipus d’acció estiguin molestos o disgustats i que aquesta forma de fer els hagi contrariat. Però els hi voldria recordar que aquest fenomen no es nou. Fa molts anys que s’aplica i que hi ha moltes persones que no so són càrrecs públics que hi han passat, que ho han patit, i que com que només eren ciutadans, cap govern, ni els del Sr. Aznar, van fer res per evitar-ho i molt menys proposar normes o lleis per protegir-los. Era legal. Per favor, senyors del govern o polítics, el vostre estatus no us dona més drets que la resta dels ciutadans. I si els ciutadans de peu no en teníem cap, perquè ara els reclameu per vosaltres?. No parlo per fer un article bonic o populista, no. Parlo com antic afectat i conec molt bé tot el passa en aquest casos.

Joan  

5 comentaris:

Miquel ha dit...

El volcà del malestar social s'està carregant cada dia més i més, a causa de l'atur, la crisi i les retallades econòmiques. Per això no és estrany que ara faci explosió amb mafifestacions al carrer, unes manifestacions que no solucionen gran cosa però que, com la lava calenta, ho poden destrossar tot al seu pas, tant als culpables com als innocents. Més que reglamentar aquestes explosions, el que haurien de fer urgentment els governats és apagar el foc que les provoca.

carme ha dit...

Davant de polítics com els que ens governen, de les seves declaracions i la manca de sensibilitat que tenen, no poden demanar a la gent que es manifesti com a ells el agradi. No vull pensar que les manifestacions es puguin radicalitzar més, però la desesperació de la gent fa pensar que no anirà a millor. Carme

Josep Mª V. ha dit...

És ben cert el que es diu en l’article, que quan els afectats per aquestes manifestacions han estat els empresaris i advocats d’empreses amb dificultats econòmiques, les autoritats MAI ho varen considerar com a nazisme pur, ans el contrari, ho permetien, jo també en vaig ser un afectat com advocat d’empresa. El que lamento més d’aquesta reacció del govern central és que no es doni compte que hi ha que escoltar al poble, s’ha de dialogar amb ell, perquè el diàleg es un dels pilars de la política, i si reaccionen d’aquesta forma es que la seva formació política manca de coneixements democràtics. Estem al segle XXI i amb la crisi que estem patint els ciutadans, hi ha que constituir un contracte social nou, on els abusos del capitalisme no hi tinguint cabuda.

Jubilats i Pensionistes USOC ha dit...

Hola Joan és cert com tu molt bé dius, que, en aquest tipus de manifestacions es barregen incontrolats que més aviat van a fer xivarri i provocar enfrontaments, que no defensar la idea que es pretenen els convocants. Per això haurien de ser els mateixos convocants qui els s'apartessin de la protesta.

La protesta em sembla bé. Del que dubto, i em resulta violent, és que la família del polític de torn (dona, fills i família), hagin de suportar els insults etc.

De totes maneres molt bé i encertat l'article.

Ramiro Lozano
Jubilats-USOC

Mary Luz ha dit...

Estoy de acuerdo con las manifestaciones, protestas, etc...
lo malo está en la forma de hacerlas.