diumenge, 19 de maig del 2013

Val la pena escoltar els mitjans de comunicació?


Cabells de punta
Cada dia quan escolto les notícies, llegeixo els diaris o miro les televisions, o sigui, els mitjans de comunicació, els cabells que em queden se’m posant de punta ja que la visió que ens transmeten és la d’aquell pou que totes les cases de pagès tenien i que hi enviaven tota la porqueria que produïen i que no cal escriure el seu nom perquè tots sabem a què ens referim. Com a consol ens queda la possibilitat d’escoltar la música dels anys seixanta i setanta i així d'aquesta manera recordem la nostra infància i adolescència, que encara que va ser dura, és més reconfortable i relaxant que veure el que actualment vivim.
 
El pou que tots sabem què hi ha
Però, segons el vent que bufa (llegeixis el que convé als mitjans), la flaire que surt d’aquest pou cada dia és diferent i el nou olor ofega al dels dies anteriors, malgrat que per als ciutadans de peu ens dóna la sensació que serveix per fer-nos oblidar els problemes no resolts, com per exemple el de La Llei de la dependència. És una vergonya tan gran que el que s'ha aconseguit durant tants anys com és la Societat del Benestar, se l'han carregat en un tres i no res. i la gent gran afectada, després de treballar tota una vida, es morirà sense cobrar ni un cèntim, i el que hagi de cobrar la misèria que li correspongui, s'haurà d'esperar dos anys i mig, i més dels mateix. Aquesta flaire està ofegada per malversació de diners públics o altres assumptes bruts que ara floten en l’ambient

Un altres olor que ha perdut intensitat és que no es troba feina, (I si no hi ha feina, no es cobra, no es pot pagar, no es pot arribar a final de mes, etc. etc.), ol’olor dels desnonaments que ara estan també mig aparcat o el de l'educació, o el de la sanitat, etc, etc
Les noves canalitzacions que esperem
En quin país Vivim?.
Veritablement no ho sé.
Espero que a no tardar es facin noves canalitzacions que donin solucions als problemes reals que els ciutadans de peu tenim i aquest pou es tanqui per sempre, i que els nostres fills i néts tinguin al menys una vellesa com la que encara ens queda nosaltres
Joan Arumí

4 comentaris:

Montserrat Moll ha dit...

Crec que si que lluitem contra la por per força i escoltem les noticies, això sí que fa por. No sé si en sortirem. No veus per on sortirà el sol.

Montserrat Moll

Miquel ha dit...

A la pregunta de en quin país vivim, hem de confesar que, lamentablement, no vivim en un país ideal, però que, de totes maneres, és força millor que molts altres països del món. La somiada i desitjada per tots, Societat del Benestar, és una utopia de dificil realització. És ben clar que tenim l'obligació d'esforçar-nos per aconseguir-la, però el camí és llarg, i l'actual crisi econòmica europea l'ha acabat de torpedinar. Cal confiar i desitjar que, amb l'aprovació de la sra. Merkel, la trista situació actual, millori ben aviat.

Josep Maria V. ha dit...

El pesimisme ens està afectant a tots, però un prudent optimisme, especialment a les persones grans,és el que ens pot fer aixecar el cap i véncer.

Anònim ha dit...

Els que tenim accés a Internet tenim una porta oberta a molts mitjans de comunicació. Triem bé per tal que siguin variats i en puguem fer una bona construcciò del que passa i el que hauria de ser.Això ens permetrà de vegades superar les pors i el pesimisme.
Carme