dissabte, 29 de juny de 2013

Remar contra corrent




Els allaus arrossegan les montanyes
Avui dia, en que la crisi econòmica, com un allau irrefrenable,  ha arrossegat muntanya avall les il·lusionades expectatives de futur dels nostres fills i néts, les persones grans tenim una responsabilitat social molt important: la d’infondre optimisme i donar esperança al nostre entorn. Reivindicar l’optimisme, en aquests moments en que els serveis socials trontollen i l’atur està a un nivell insostenible, pot semblar una insensatesa, però és l’única manera que ens pot ajudar a veure una mica de llum a l’horitzó.
 
És amb optimisme i confiança que ens hem de posar animosament a la feina de redreçar el nostre país. Cal que ens carreguem a l’esquena la motxilla de les dificultats i les penúries passades, per tal de no veure-les ni recordar-les més, i amb fe i il·lusió renovades, hem de començar de nou a fer decididament camí endavant, en  la certesa de que el futur serà millor.
Les males notícies no porten a la calma
Les males notícies de tants suborns i desfalcs, de tants robatoris i de malversacions, de tants desnonaments, pobresa i atur, que diàriament ens impacten, són com un riu desenfrenat que ens arrossega impetuosament cap a la desmoralització, i que pot arribar a desanimar-nos. Perquè no sigui així, ens cal remar a contracorrent, i fer-hi front amb fermesa, amb la plena seguretat de que tenim la força i l’esperit de lluita suficients per superar la difícil situació actual, i per conduir a bon port la nostra barca comunitària.
Remant a contracorrent
Remar a contracorrent vol dir ser optimistes, veure el vas mig ple i no mig buit, amb una actitud de resistència positiva davant l’ambient pessimista que ens rodeja, un ambient que tot ho veu fúnebre i que encara empitjora més les coses. Ens cal saber infondre la confiança total de que ens en sortirem, i ho hem de fer amb un esperit positiu que no impedeix la crítica per les moltes coses que s’han fet, i encara es fan, malament, però que té la decidida voluntat de treballar i d’anar sempre endavant, sense descans.
Les persones grans, que hem viscut i superat èpoques ben difícils, ens sentim plens d’energia per suscitar la il·lusió i l’optimisme que a tots ens és indispensable, i estem decidits a esforçar-nos per superar la crisi i portar endavant el nostre país. 
Miquel

3 comentaris:

Josep Mª V. ha dit...

És ben cert que en aquests moments necessitem confiança i optimisme per adreçar el nostre país, però, per fer això, necessitem poder disposar de tot allò que ens a sostingut durant anys i anys, com la nostra llegua, la nostra cultura, la nostre forma de ser, i amb aquest bagatge enfocarem, amb confiança i optimisme, tots els avatars que ens pugui portar la crisi actual. Però, per això, hem de ser lliures, no es vàlid que cap govern de cap color ni país ens imposi com hem d’administrar els nostres diners, els nostres, els que entreguem religiosament al fisc, fruit dels rendiments de les nostres activitats. D’aquests diners en tindrien que disposar els nostres polítics per fer-ne els pagaments necessaris per mantenir un estat de benestar digna, una sanitat pròpia i una ensenyança adequada als criteris del nostre govern, es ha dir, tindríem que ser lliures per poder decidir el que volem pel benestar de tots els que residim a Catalunya.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Segur que ho aconseguirem, som un poble treballador, emprenedor i lluitador, amb només aquestes tres actituds aconseguirem que el nostre país arribi airós al cim que ens la mereixem per dret.
Una salutació JOAN.

M ª Trinitat Vilchez

Enric ha dit...

L'allau més mortífer de tots és el de la corrupció política, molt més destructiu que qualsevol allau de neu, perquè la neu pot cobrir i enterrar el cos, però la corrupció política enfosa i destrueix l'ànima, mata la il·lusió i la confiança, crea ressentiment social i s'enduu per endavant qualsevol esperança de futur. L'esperit de treball, de germanor i fraternitat, queda totalment enfonsat i soterrat sota l'allau de notícies de corrupteles i soborns que ens van caient al damunt. Tant de bo que l'optimisme ens permeti sobreviure.