|
Informació |
Dins la relació dels nostres drets i deures, com a
persones grans, una de les coses més rellevants i que se’ns reconeix, és el dret que tenim de poder decidir per nosaltres mateixos. Un dret que, de fet, no
només ens afecta a nosaltres, les persones de certa edat, sinó que és un dret
de validesa universal per a tothom, i que porta implícit un altre dret que
moltes vegades falla d’una manera evident: el dret a estar ben informats. Sense
una informació correcta, el dret a decidir no és més que una burla.
Lamentablement, les informacions que ens proporcionen els
mitjans informatius no acostumen a ser ni neutres ni fidedignes, sinó sovint força
tendencioses, en un sentit o en un altre. És cert que continuem tenint dret a
decidir, però sense informació correcta, qualsevol decisió que prenguem pot ser
equivocada, i es fa realitat allò que afirmava Mark Twain, de que “si no
llegeixes cap diari seràs un desinformnat, però si els llegeixes seràs un mal
informat”.
|
Informació o desinformació |
Els mItjans es fan ressò del que passa i ens informen de converses i
declaracions de moltes persones, que pertanyen a diferents i oposats partits
polítics, les quals expressen les seves opinions com si parlessin amb certesa
absoluta, com si proclamessin articles de fe, com si estiguessin en possesió de
l’única veritat, unes declaracions que moltes vegades són totalment divergents
unes de les altres. És com si tothom tingues raó, i això ja sabem que no és
posible.
Davant l’absolut galimaties d’opinions que ens exposen
els diaris, costa molt destriar el gra de la palla, i el nostre dret a decidir
es transforma en un entelequia. I llavors moltes vegades passa que la decisió que
prenem, no està motivada pel raonament, sinó per un sentiment emotiu: allò que
ens agrada més, allò és el que decidim.
|
On ha d'acabar el dret a decidir |
El gran garbuig de notícies periodístiques que ens arriba cada
dia, sobre el que és bo i el que no ho és tant, resulta molt contradictori, i
per tant, força atabalador, de manera que el nostre pretès “dret a decidir”
queda molt malparat. Caldria exigir, a la majoria de diaris i publicacions, més
respecte a la veritat, en les seves notícies, en pro de la claredat informativa
i en pro del dret que tots tenim de poder decidir correctament.
Miquel
4 comentaris:
Molt bé Miquel. Molt bona reflexió davant el que ens volen vendre uns i altres que són tal per qual. A part de la desinfoemación, o la mala informació, cal ser conscient que hi ha unes lleis que ens agradin o no, hi són ... jo es canvien aquestes LLEIS O NO HI HA MÉS REMEI QUE acatar-les.
Llavors on és el dret a decidir ... decidir què i per a què?
Bé és com jo ho sento.
Ramiro Lozano
Jubilats-USOC
Miquel
A qui ens em de creure?
Qui ens diu la veritat?
O, tots ens diuen mitges veritats?
Un bon galimaties
Joan
Miquel: Encara que no el conegui, estic completament d’acord en tot lo que diu. Ho explica d’una manera molt senzilla, s’entén perfectament.
Tinc per costum de bon matí escoltar la ràdio. Algunes vegades m’agrada comprovar com es diuen las mateixes notícies amb diferents emissores, sembla que estiguin en mons diferents, a qual més tendenciosa o més partidista.
Axó no té solució, no té arreglo. A tots ens agrada sentir i llegir als mitjans de comunicació de la nostre corda, del nostre pensament. El resultat es ben fàcil: cada vegada estem més convençuts que el nostre perfil polític és l’únic bo, tot lo que fan els demés està malament i en canvi els nostres ho fan tot be i si alguna cosa no ho fan prou be, és per culpa dels altres,
Ens podríem preguntar, i si tots escoltéssim, amb interès lo que diuen els altres, amb ganes de buscar punts que ens poden unir, podria millorar al nostre distanciament que cada dia sens dubte està augmentant? A mi aquesta tendència no me agrada gens, es fa gran dia a dia i al final no pot ser bo, es lo que penso cada vegada amb més convenciment. No em faria res, pro......
Manel .
Pedir que los medios de información sean veraces y no partidistas es " pedir peras al olmo". Creo que ante una noticia debemos poner nuestro sentido común en marcha y si hemos de tomar una decisión, hacerlo mirando nosotros el pro y contra y decidir despues de haberlo meditado bien. Con prudencia.
Publica un comentari a l'entrada