diumenge, 25 de maig de 2014

Somni I·lusionat

El dret a somniar NO ens el treu ningú
Als que ja acumulem bastants d’anys, ens costa, a vegades, seguir el ritme accelerat de la vida moderna, amb tot els seus complicats aparells electrònics, però el privilegi que ens dóna l’edat, sempre ens compensa sobradament de les nostres mancances.  

Els nostres somnis són com el dels nens
Resulta molt agradable ser el centre de moltes atencions i viure en una societat en la que tothom està sempre d’acord, treballa en allò que més li agrada, i té assegurat l’accés a les necessitats més bàsiques de la vida, com l’habitatge, l’alimentació i el vestuari

Potser hi ha algunes discrepàncies entre partits polítics de ideologies diferents, però el cert és que, quan cal, i quan es tracta de buscar el major benestar per a les persones, tots ells s’uneixen i deixen al marge les seves diferències. La honestedat és la norma general, i és agradable veure com el bé comú està sempre per damunt dels interessos particulars. Tot això produeix una gran sensació de benestar, i en el meu cas, em fa sentir molt feliç. Sobretot durant la llarga i agradable estona en què, tot adormit, somnio que realment passen aquestes coses. 

La REALITAT
És després, en despertar-me, quan la realitat es fa evident, i aquell benestar social tan desitjat, aquella convivència cívica somiada, aquell il·lusionat optimisme social, desapareixen com per encant. Era massa bonic per ser veritat! Jo continuo sent una persona gran, però tot el demés ha canviat radicalment, i no és, en absolut, tal com ho havia somiat ni tampoc com hauria de ser. S’esvaeix la il·lusió d’un treball digne per tothom, hi ha un cert aire de corrupció a l’ambient, es veuen persones dormint al carrer, i d’altres no tenen el necessari per menjar i viuen rebuscant dins els contenidors de les deixalles. Els partits polítics es barallen, d’esquena al benestar de la gent, i la imatge d’una societat amable i satisfeta, s’esvaeix com el fum.  

Continuem treballant pels nostres somnis
Davant d’aquesta evidència, les persones grans, tot renunciant a un ben  merescut descans i a qualsevol privilegi per l’edat, hem de treballar i esforçar-nos per redreçar la situació. Ens cal impulsar al màxim la solidaritat, com ja estem fent en moltíssims casos. I ens caldrà continuar fent-ho sense defallir. Només així la desitjada utopia d’una societat benestant per a tothom, potser algun dia podrà fer-se realitat.
En els temps difícils que estem vivint, conforta i anima la il·lusió de somiar-ho.

 Miquel

3 comentaris:

Mary Luz ha dit...

Ojala ese sueño se haga realidad....pero creo que solo es un sueño.

Enric ha dit...

Val la pena esforçar-nos per fer realitat els somnis i les utopies, per difícils que ens semblin. Si el cèlebre somni de Luther King es va acomplir, també ho poden fer els nostres, si ens esforcem degudament. L'espelmeta de la il·lusió és el motor de la vida, i aquesta flama encesa, cap contratemps ni cap ventada ens l'hauria d'apagar mai.

Josep Maria V. ha dit...

Si l'home tingues que viure aquets somnis que diu l'article, la vida seria com un poema, doncs podríem mirar la senectut com el període més feliç de la vida terrenal. Però, la societat actual, que, inexorablement, també ha de passar per la vellesa, caldria que tingués cura en treure'ns aquesta felicitat que ens hem guanyat treballant per crear un estat de benestar que ara han destruït guiats per l'ambició descontrolada dels polítics corruptes.