diumenge, 1 de juny de 2014

Exemple de convivència

Portada del llibre
Totes les persones que dimecres passat vàrem tenir l’oportunitat d’assistir, en una Llibreria del Eixample, a la presentació del llibre “Moments per no oblidar”, vàrem quedar molt gratament impressionats. El seu autor, en Josep Mª. Verdaguer, ens va fer reviure, a través de les seves emotives memòries històriques, el dolorós drama de la nostra guerra civil, un temps de crims i injustícies, un temps de greus problemes de convivència i de supervivència, però exposades des d’un punt de vista de superació personal, amb un indomable esperit de joventut i un rerefons d’il·lusió i esperança, que infonia optimisme.

L'Exc. Sr. Joan Rigol, presentant el llibre
Va comentar el magnífic exemple de civisme donat pel poble de Torrelles de Llobregat, en aquells dolorosos anys de crims i persecucions injustes, és digne de tot elogi. Allí ningú, ni el capellà del poble, va ser perseguit, ningú va ser empresonat, ningú va ser assassinat, una admirable actitud cívica que posa un contrallum lluminós a la foscor i tristesa d’aquells dies de dol.

L'autor, explicat algunes coses del llibre
I més admirable encara, com també va destacar en Josep Mª. Verdaguer, va ser l’actuació de la seva mare en aquells anys de greus penúries i d’enormes dificultats. Ella es va convertir en el veritable pal de paller de la família, acollidora de persones perseguides, ferma i decidida davant l’adversitat, i elevant, amb el seu exemple, la moral de tothom. És degut, en molt bona part, al seu valent testimoni que la lectura d’aquest llibre, malgrat l’ambient tan difícil que ens descriu, infon optimisme.   

Cicerò
Si la història és mestra de la vida, com va dir Ciceró, no hi ha dubte que aquestes memòries històriques ens poden ajudar a tots a millorar la nostra convivència cívica, i a infondre’ns la certesa de que també nosaltres podem ser capaços de superar, amb il·lusió i esperança, tots els problemes que se’ns puguin presentar. Són com una llum que il·lumina la foscor. La seva lectura ens pot ajudar a conèixer amb més profunditat el que som i d’on venim.


Després ja dependrà de tots nosaltres decidir on volem arribar.

 Miquel 

1 comentari:

Josep Maria V. ha dit...

Molt agraït, entranyable amic Miquel, per les afalagadores paraules que dediques al meu llibre i, molt especialment, a la meva mare. Així era la meva mare, doncs sempre la recordaré pel seu amor constant envers al meu germà i a mi. En aquells anys de barbàrie i terror que vàrem viure, la meva mare plorava en silenci perquè volia evitar que entrés en els nostres tendres cors la tristesa i perdéssim la alegria.
El teu article, apreciat amic, m'ha recordat una bonica frase del poeta Adelbert von Chamisso, "Sols una mare sap el que vol dir amar i ser feliç". Gràcies !