|
Castells a la plaça de Sant Jaume |
Fa
pocs dies els nostres castellers van aixecar castells a moltes Ciutats del món per donar a conèixer el
nostre país, les nostres costums i la nostre forma de ser com a poble, i tot contemplant
el que es va aixecar a la nostra Ciutat em van passar pel cap molts dels valors
que porten a dintre, i entre ells que era una obre de tots: infants, joves,
adults, grans i més grans, o sigui un treball intergeneracionals i que l’èxit del
castell depenia de la solidaritat que regnava entre tot el grup. Tot això, des
de la meva posició de comissionada de l’alcaldia per les Persones grans, em va
fer reflexionar i aquí ho exposo en veu alta
|
El lloc de les Persones grans és a la Base |
El
paradigma de l’envelliment actiu posa l’accent en el paper de les persones
grans en els afers de la comunitat a partir de
la responsabilitat ciutadana i les relacions entre les diferents
generacions. Cal tenir en compte les
opinions i idees de les persones de tots els nivells de la societat, d’acord
amb les recomanacions de la UE.
|
Els jover han de aguantar els pisos baixos |
Les
relacions intergeneracionals podem definir-les com les que tenen lloc entre
persones de diferents generacions compartint
experiències i espais de trobada,
tot i respectant els propis. Aquestes relacions han de tenir en compte la
necessitat de visualitzar possibles oportunitats d’entesa i d’intercanvi
d’informació.
Les
persones grans són subjectes de dret, no únicament receptors sinó persones amb
responsabilitats respecte d’ells mateixos, la família i la societat en el seu
conjunt; transmissors de valors des de la seva experiència.
|
Els petits a la part alta |
No
ens hem de quedar únicament amb persones grans com principals actors. Les
altres generacions també formen part de la família en el seu conjunt: pares, fills,
néts. Aquest 2014 és l’Any de la Família i és un bon moment per reflexionar
sobre les relacions entre generacions.
El
Pla Municipal per a les Persones Grans 2013-2016 contempla abastament aquests
aspectes promovent la participació, l’intercanvi d’experiències, la
corresponsabilitat, la diversitat i el compromís de les persones grans. Potenciant
així mateix les relacions i la solidaritat entre generacions i defugint els
estereotips que existeixen en relació a les persones grans.
I si
aquesta reflexió m’ha sortit de veure aixecar castells, també em planteja la
següent pregunta:
És possible que els
castellers, de forma espontània, ja les estan portant a la pràctica?
Mª
Assumpció Roset
4 comentaris:
És molt adient recordar-nos que, al costat dels nostres drets, les persones grans també tenim l'obligació i la responsabilitat de fomentar les relacions intergeneracionals, compartint experiències, intercanviant informacions i transmeten optimisme i confiança en el futur.
El Pla Municipal de Barcelona 2013-2016 ha de ser una bona eina perquè, com en l'exemple dels castellers, que ens ha posat la sra. Roset, puguem aixecar tots junts, ben alt, amb solidaritat i compromís, el nivell econòmic i social de la nostra ciutat.
No sé si conscient o inconscientment s'ha oblidat que portaven un crespó negre per un noi jove detingut. També per reivindicar altres coses es poden ajuntar les diferents generacions
És ven cert que les persones grans som la base dels pilars perquè som posseïdors de la memòria històrica i la experiència, bagatges que tenim el deure de transmetre'ls a les generacions que amb el temps ens rellevaran, i nosaltres, a la vegada, hem de rebre i admetre allò que els més joves ens poden explicar: els avançaments de la ciència i de les tècniques, ensenyar-nos-les. Compartir conjuntament, aquests coneixements socials, ètics i científics que aportem les diferents generacions, enriquiran els nostres valors,i la nostre solidaritat i nostre cultura. Per això, trobo molt encertat el Pla Municipal per a les persones grans 2,013-2,016.
No dubto que l'Ajuntament de Barcelona trobarà en tots nosaltres una plena col•laboració per integrar-nos en aquest Pla de relacions intergeneracionals.
Completamente de acuerdo. Puede ir todo incluido en el mismo "puñado" artículo y comentarios
Publica un comentari a l'entrada