 |
Casa Bonaventura Ferrer
Passeig de Gràcia 113 |
A Barcelona, especialmente a l’Eixampla, hi ha molts
immobles que mostren uns portals, unes façanes i també uns balcons esplèndidament
decorats amb escultures, rajoles policromades i vidres de colors emplomats, uns immobles que ens parlen d’un passat brillant, que el temps ha
anat oblidant, i d’uns racons que varen acollir alegries i tristeses, avui
desconegudes. No sabem la història íntima d’aquests edificis, però ens queda
sempre la possibilitat d’admirar-ne l’aparença externa. I per tal de que puguem
seguir contemplant-los, les normes urbanístiques, quan hi ha alguna
restauració, obliguen a conservar-ne la façana. És a dir, a guardar-ne les
aparences.
 |
Casa Fuster. Avui és un Hotel, però,
manté la façana |
Potser sovint les persones grans també fem el mateix.
Mantenim una façana externa mentre amaguem neguits, emocions i sentiments
íntims. Segurament perquè pensem, erròniament, que mantenir una façana que no
mostri sentiments, ens fa més correctes, quan en realitat no ens fa ni més ben
educats ni més respectuosos, sinó que diu molt de la nostra falsedat. Ens
hauríem de mostrar tal com som, amb els nostres sentiments i les nostres
emocions, defugint la creença equivocada de que l’expressió dels sentiments és
una mostra de debilitat.
 |
Casa Batllò
Passeig de Gràcia - Aragó |
No podem pretendre que la nostra vida sigui impol·luta de
portes enfora, ni podem ignorar que una gran part dels nostres sentiments
íntims els generen les persones que conviuen amb nosaltres. No podem tancar-nos
dins una bombolla i mantenir una màscara externa sense que aquesta actitud
tingui conseqüències molestes per aquestes persones que ens són més properes,
pel nostre entorn més immediat. Caldria que tots fóssim molt més naturals i
sincers en la nostra manera de ser.
Hauríem de fer-nos el propòsit d’exposar lliurement els
nostres sentiments, d’abolir les normatives que limiten la nostra capacitat d’expressió,
i manifestar clarament el que som i el que sentim, sense voler guardar
aparences insensibles, sense falses façanes.
Segur que això ens farà més humans
i més assequibles a totes les persones que ens rodegen.
Miquel
2 comentaris:
La sinceritat és una qualitat força difícil de trobar, perquè molt sovint procurem dissimular una mica el que som i simular el que no som. Crec que tots ens hauríem d'acusar una mica d'aquesta falta de sinceritat, però sobretot ho haurien de fer molts personatges polítics, que ofereixen un extens repertori de diferents màsqueres, segons les ocasions.
No es pot viure guardant les aparences, perquè seria tant com viure envoltat en la mentida i l'engany, i, respecta a aquesta forma de entendre el devenir de la vida no és aconsellable, perquè no gaudeixes dels familiars, dels amics ni de ningú, perquè el teu pensament sols està ocupat en seguir dintre la nefasta nebulosa que t'has creat, ja que si et descobreixen l'engany, ningú et considerarà, ni et creurà ni t'escoltarà; i et trobaràs sol. La meva mare, respecta a la mentida, em deia: "no diguis mentides, perquè abans s'agafa un mentider que a un coix".
Publica un comentari a l'entrada