diumenge, 23 de novembre del 2014

Corrupció

Enxampats amb la massa a les mans
Fa uns anys que els mitjans de comunicació ens van fent arribar notícies de casos de CORRUPCIÓ perseguits pels jutjats amb xifres realment alarmants, que, per desgràcia de tots els ciutadans, en els últims dies han anat creixent en número de persones implicades com les quantitats que arriben a milionàries i les persones implicades tant són particulars com polítics.

Tota corrupció mereix un judici ètic negatiu, perquè té la pretensió de desviar el deure que té cadascú i, conseqüentment, es produeix un buit moral, una deixadesa, una injustícia social i, en la majoria dels casos, una indignació ciutadana.

La justícia és cega o semi cega?
És evident que els ciutadans estan amatents a les corrupcions dels polítics ja que són els seus representants al Parlament i, per tant, els que tenen l’obligació de defensar els seus drets. Però llevat d’aquesta actitud negativa d’alguns polítics; de corrupcions també se’n produeixen a la vida quotidiana, com en les compravendes i inclús en la vida domèstica.

Imatge de l'ètica quotidiana
Aquestes petites corrupcions també van en contra de l’ètica, encara que no apareguin en les notícies dels mitjans de comunicació. Totes aquestes corrupcions, des del punt de l’ètica, són un acte intencional. No és una casualitat ni una fatalitat, doncs l’acte de corrupció té una intencionalitat clara, fer desviar a una persona del seu deure, fer-li fer o dir allò que no ha de fer ni dir, alterar la rectitud moral que s’espera d’ell, com a polític, o com a professional.

La poma podrida
Podem distingir tres classes de corrupció: la d’una persona sobre una altra persona, la d’una persona sobre una institució i la d’una institució sobre una persona. La primera li exigeix a la persona anar contra la seva consciència, la segona porta a la desfeta de les institucions i a la seva crisi de credibilitat, i la tercera condueix a la destrucció del cos social.


Prioritzar és ÈTICA social?
És urgent, des l’ètica, desenvolupar mecanismes preventius de la corrupció i, a la vegada, establir sistemes de vigilància i control per evitar les possibles pràctiques corruptes. Aquest canvi, sols es pot fer si des d’ara es pren la ferma decisió de fomentar l’ètica social a la política, a la família, a l’escola, a les facultats, i inclús la gent gran també hi hem de participar amb aquesta educació, donada l’experiència que tenim  dels  llargs anys de les nostres vides, hem de tenir present d’imbuir en les converses que mantinguem en les relacions intergeneracionals amb la joventut, d’inculcar-los que s’ha de lluitar contra la corrupció perquè és una conducta mancada d’ètica que podreix l’ordre i el benestar social.

La CORRUPCIÓ és una tara que s’ha de perseguir i lluitar amb tots els mitjans ètics possibles per arribar a expulsar-la de la societat

Josep Mª Verdaguer i Sors

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Es tan temptador això de deixar-se corrompre...

Miquel Mª ha dit...

És molt lamentable comprovar l'existència, tan a prop nostre, de la corrupció i el soborn, uns defectes morals tan antics com la humanitat i molt díficils d'eradicar.

Ja fa segles que Felip de Macedònia, el pare d'Alexandre el Gran, afirmava que totes les fortaleses eren expugnables només que hi pugués entrar un ase carregat d'or.

Com diu en J.M.V., tota corrupció mereix un judici ètic molt negatiu, perquè soscava el fonament de la justícia, de l'equitat i de la convivència humana. Tant de bo que, com ens demana l'article, siguem capaços d'expulsar-la de la nostra societat.

Miquel Mª

Joan ha dit...

La frase d'en Miquel sobre Alexandre el Gran tinc la sensació que, en més o menys grau, mentre la humanitat existeixi, ni haurà

Joan