Enxampats amb la massa a les mans |
Fa uns anys que els mitjans de comunicació ens van fent arribar notícies de casos de CORRUPCIÓ perseguits pels jutjats amb xifres realment alarmants,
que, per desgràcia de tots els ciutadans, en els últims dies han anat creixent en número de persones implicades com les quantitats que arriben a milionàries i les persones implicades tant són particulars com polítics.
Tota corrupció mereix un judici ètic negatiu, perquè té
la pretensió de desviar el deure que té cadascú i, conseqüentment, es produeix
un buit moral, una deixadesa, una injustícia social i, en la majoria dels casos,
una indignació ciutadana.
La justícia és cega o semi cega? |
És evident que els ciutadans estan amatents a les
corrupcions dels polítics ja que són els seus representants al Parlament i, per
tant, els que tenen l’obligació de defensar els seus drets. Però llevat d’aquesta
actitud negativa d’alguns polítics; de corrupcions també se’n produeixen a la
vida quotidiana, com en les compravendes i inclús en la vida domèstica.
Imatge de l'ètica quotidiana |
Aquestes petites corrupcions també van en contra de l’ètica, encara que no
apareguin en les notícies dels mitjans de comunicació. Totes aquestes
corrupcions, des del punt de l’ètica, són un acte intencional. No és una
casualitat ni una fatalitat, doncs l’acte de corrupció té una intencionalitat
clara, fer desviar a una persona del seu deure, fer-li fer o dir allò que no ha
de fer ni dir, alterar la rectitud moral que s’espera d’ell, com a polític, o com
a professional.
La poma podrida |
Podem distingir tres classes de corrupció: la d’una
persona sobre una altra persona, la d’una persona sobre una institució i la
d’una institució sobre una persona. La primera li exigeix a la persona anar
contra la seva consciència, la segona porta a la desfeta de les institucions i
a la seva crisi de credibilitat, i la tercera condueix a la destrucció del cos
social.
Prioritzar és ÈTICA social? |
La CORRUPCIÓ és una tara que s’ha de perseguir i lluitar
amb tots els mitjans ètics possibles per arribar a expulsar-la de la societat
Josep Mª Verdaguer i Sors
3 comentaris:
Es tan temptador això de deixar-se corrompre...
És molt lamentable comprovar l'existència, tan a prop nostre, de la corrupció i el soborn, uns defectes morals tan antics com la humanitat i molt díficils d'eradicar.
Ja fa segles que Felip de Macedònia, el pare d'Alexandre el Gran, afirmava que totes les fortaleses eren expugnables només que hi pugués entrar un ase carregat d'or.
Com diu en J.M.V., tota corrupció mereix un judici ètic molt negatiu, perquè soscava el fonament de la justícia, de l'equitat i de la convivència humana. Tant de bo que, com ens demana l'article, siguem capaços d'expulsar-la de la nostra societat.
Miquel Mª
La frase d'en Miquel sobre Alexandre el Gran tinc la sensació que, en més o menys grau, mentre la humanitat existeixi, ni haurà
Joan
Publica un comentari a l'entrada