diumenge, 21 de desembre de 2014

Transició religiosa

El pessebre da la plaça Sant Jaume 
Per a la majoria de la població, avui en dia el Nadal ha perdut la seva vinculació religiosa, i veuen aquestes dates com unes festes dessacralitzades; és com si el religiós fos una cosa que queda molt lluny.

A ningú sorprèn que es jutgi al Nadal com un ritu consumista, on el sentit original s'ha perdut, i avui en dia no passa de ser uns dies d’excessos gastronòmics, alcohòlics i de consum.
Les Rambles, plenes de gent i llum

Des de la seva implantació allà pel segle IV com a substitut de la festa pagana del solstici d’hivern, la religiositat s’ha anat volatilitzant. Per contra és la gran època per retrobaments familiars i amistosos, citats al voltant d’una taula generosa, regals, moments malgastadors i consumistes, però a la vegada plens d'amor que surten a flor de pell, fan olor, s'assaboreixen i es demostren, amb alegria material i d'esperit i que es refugien en la calor de la llar. Actes que són mescles de tradició i diversió i que com les bombetes juganeres que al encendre’s per primera vegada donen l’esperada  senyal per celebrar la unitat familiar com a grup social del que ningú pot l'excloure’s. El seu comportament podria interessar molt a un primatòleg o un antropòleg.
Els arbres de la Rambla il·luminats

Davant al Nadal amb majúscules han sorgit altres nadals amb minúscules, caricatura i succedani, o petites trampes en un món materialista que substitueix la fe pel plaer, l'esperança pels diners, i ens fa preguntar si el Nadal és religiositat o negoci o qui sap si és l'oportunitat perfecta per reflexionar sobre les nostres conviccions, sentiments i  emocions

Il·luminació d'un carrer de Barcelona
És possible que algú es pregunti: el temps de Nadal, és un mite religiós? Una ficció?, un fet històric? una composició evangèlica?. Després de dos mil·lennis hi ha qui titubeja respecte al Veritable Nadal, però el que no l'hi ha dubte és que no hi ha una única forma de veure el temps de Nadal sinó que n'hi ha tantes com persones
i que la verdadera l’hem  de trobar dins nostre

Emiliano

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

La nostra vida no seria possible sense la llum i l'escalfor del sol, una llum que durant els mesos de tardor s'ha anat escurçant molt, però que, afortunadament, no arriba a desaparèixer del tot, perquè cada any ve el temps del solstici d'hivern i llavors el dia es torna a allargar, de mica en mica. Aquest fet, des de la més remota antiquitat, els homes l'han celebrat sempre amb grans festes i alegria. És molt lògic que, durant els mateixos dies en que reneix la llum del sol que ens dóna vida, els que som creients, també volguem celebrar la festa de Nadal, com el naixement de Jesús que ens du la llum de la fe. La vida i la fe van unides i creixen juntes: "Per Nadal, un pas de pardal s'allarga el nou dia". Sense que sigui només una celebració cristiana.

Com diu l'Emiliano "no hi ha una única forma de veure el temps de Nadal". Per a tots els homes i dones del món, de totes les creences religioses, el solstici d'hivern és una festa que ens obre la porta a uns dies més clars i lluminosos. Sortim de la fosca i anem a la llum, i això val la pena celebrar-ho. Si els cristians, a més, hi posem la fe, millor que millor.