diumenge, 7 de desembre de 2014

Viure sense parar

Postal del protagonista en acció
No sé si aquest nom us diu alguna cosa, però no és una frase feta per fer bonic, sinó que és el títol d’una pel·lícula que es va projectar en versió original subtitulada el dia 13 de novembre  al cine Boliche, en una sessió privada i patrocinada pel nostre Ajuntament, i que hi vaig assistir com a membre del Consell Assessor de la Gent Gran, junt amb algun psicòleg professional que es dedica a temes de Gent Gran i que coneixem i apreciem molt

L'actor protagonosta en el paper de
Paul Averhoff, guanyador a Melbourne 
La pel·lícula és alemanya i porta data de presentació del 2013. És un drama humà on els protagonistes són persones grans, amb un dels mateixos problemes que veiem al nostre entorn i que no és altre que la de tenir que ingressar en una Residència. Però això si: una senyora residència alemanya, gran i força luxosa i que no en surt molt ben parada

Els residents s'esvaloten
Els protagonistes són un matrimoni gran, on la muller està delicada i no pot continuar assumint les tasques de la casa i el marit, un ex atleta guardonat amb una medalla d’or a les olimpíades de Melbourne, que cuida el jardí, i que quan vol ajudar a la seva dona, ho fa amb més bona voluntat que eficiència. Total: La filla, que no els pot donar gaire ajuda, els porta a una Residència

Entrant a l'Estadi de Berlin
La vida que ens expliquen que es fa a la Residència, no és atractiva per aquest matrimoni i el marit decideix que per continuar vivint  necessita portar una activitat diferent i diu que vol tornar a córrer i presentar-se per guanyar les olimpíades de Berlin. I evidentment el tracten de boig. Però dit i fet. Comença els seu entrenament. Cal remarcar el suport que li dóna la seva muller i tots dos, marit i muller, resisteixen les rialles i burles que reben dels altres residents i de les decisions que la direcció del centre pren per resoldre el cas d’un "resident rebel"

Repòs després de fer exercici 
Amb el que hi dit, ja es veu que els psicòlegs tenen gran quantitat de material per analitzar, i del final només, us dic que té una part trista i una d’alegre, com sol passar sempre en la vida

Encara que en la pel·lícula no es veu explícitament, però ho deixa entre veure, aquest matrimoni, a més de corre, tenia els seus moments de repòs, com ens recomanava en Miquel en l'article de la setmana passada

L'activitat ens fa viure, però el repòs ens allarga la vida

Joan    

4 comentaris:

Anònim ha dit...

La actividad nos hace vivir, pero el reposo nos alarga la vida

Segun lo que uno quiera. La libertad de elección es lo primero.
Mary Luz

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Interessant tema, estic completament d'acord amb vostè, veuré la pel·lícula i li comentaré.
Bon post, moltes gràcies.

Josep Maria V. ha dit...

Crec deduir de l’article que l’activitat a que es refereix, és la física, i, aquesta fa viure a les persones grans que dropejant o que no pateixen cap malaltia que els impossibiliti fer esforços ni moure’s, per tant, la activitat física no sols és necessària sinó que tenim l’obligació de fer-la, si volem continuar gaudint d’una vellesa digna i de qualitat. Pel que fa referència al repòs, si és com he dit abans per dropejar o perquè ens ho impossibilita una infermetat, es necessari. Ara bé, sinó és per aquestes condicionants, hem de fer repòs però sense perdre l’activitat intel•lectual llegint, escrivint o meditant. No obstant, per assabentar-me bé del problema presentat, si puc, aniré a veure la pel•lícula.

Miquel M. ha dit...

A l'article hi ha una paraula que considero decisiva i que deu ser la raó de tot: "la vida no era atractiva per aquell matrimoni". Perquè sense atractius, sense projectes, sense un ideal que pugui entusiasmar, qualsevol existència es transforma en un monòton anar fent, d'una grisor tan trista, que ni la Residència més còmoda i luxosa pot arribar a donar-li una mica de color i alegria.
Sempre ens fa falta un ideal, i si aquest és el de còrrer i guanyar una cursa atlètica, benvingut sigui. Trobo molt encertat el títol d'aquesta pel·lícula, i crec que podria servir de lema per a tothom, només afegint-hi una paraula: "Viure sense parar d'entusiasmar-nos".