diumenge, 15 de febrer del 2015

La imaginació i la malaltia

La imaginació
L’home com a ser intel·ligent té la facultat de raonar, i dintre d’aquets raonaments hi ha el de la imaginació, que consisteix en un procés abstracte que no necessita un objecte en la realitat, sinó que es serveix de la memòria per manipular-la, de forma que el subjecte l’arriba a transformar en unes noves realitats

Com tots sabem, els humans estem exposats a patir alguna dolença de cera gravetat, hi han caso a que ens obliga a seguir certs controls que duren molt temps. La majoria dels pacients fem el possible per donar la sensació als familiars i amics de que "AQUÍ NO PASSA RES" .

La nostre malaltia imaginària ens transforme
No obstant, alguna persona s’imagina que dintre d’ell existeix una determinada malaltia, i viu amb una angoixa que domina  tots els seus actes i les seves decisions. Pregunta a un i a l’altre si saben els remeis que són necessaris per superar aquella malaltia imaginària. En tot el dia no és treu del pensament aquella “malaltia” que tant el preocupa, visita metges, i li diuen que no en té cap símptoma, els anàlisis li surten negatius, però ell no hi esta conforme; continua exposant a tothom el seu neguit imaginari.

Placebo = aigua amb sucre
Un metge amic, m’explicà que el seu pare s’imaginava que estava  malalt. El va visitar, i li digué que la seva dolença era molt especial. Que ell li faria un medicament per quan es trobés malalt. Li donà aigua amb sucre. Així s’acabà la malaltia.   

La situació psicològica en aquests casos és la de por a estar malalts, i la por els porta a no fer vida normal, a deixar de ser feliços, a estar malhumorats i constantment preocupats pels símptomes que els hi arriben de la imaginació.

La nostre imaginació No ens pot fer enmalaltir
Nosaltres la gent gran hem d’evitar ser malalts imaginaris, es evident que hem arribat a l’edat de jubilació, però ens queda l’experiència de tota una vida. Ja sabem que els òrgans del nostre cos estan molts rodats però no per això hem d’imaginar-nos que som uns malalts i caure en depressió. Al meu entendre, la jubilació és l’esperança d’una vida diferent, que no s’ha  de perdre activitat, que cal continuar sent actius amb un nou projecte, i això ho trobarem en associacions de gent gran.
Hem de confiar en el metges

El nostre comportament ha de ser lliure, sà, i despreocupat, quan ens passi alguna molèstia l’hem de relativitzar, donar-li la importància i la dimensió adequada


i confiar en els professionals de la medicina que ens atenguin. 


Josep Maria V. 

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

És cert que la imaginació ens fa males passades i a vegades ens fa veure fantasmes on no n'hi han. Sovint la temença a tot allò que ens és desconegut, resulta infundada, i per aquests casos, ens seria molt útil recordar l'exhortació que va fer Horaci als seus conciutadans: "Quocirca vivite fortes", "Per tant, viviu amb coratge".
No hi ha dubte que confiar en els professionals, com ens recomana en Josep M., i no veure perills imaginaris i sense fonament, és el millor camí per viure tranquils.

Joan ha dit...

La imaginació ens gasta males passades, però de vegades també ens fa somiar i ben bonic que és!
joan

Mary Luz ha dit...

Siempre se ha hablado de los enfermos imaginarios. Les dan cualquier tontería y se curan, pero... estan realmente sanos?, yo respondería NO, no lo estan, es otra forma de enfermedad pero ahí está.
Si no se les cura nos dañan a los demás.
Mary Luz