diumenge, 5 d’abril de 2015

L'aventura de fer-nos grans


La lectura ens ajuda a ser actius
Totes les aventures tenen sempre un cert aire de risc i no hi ha dubte de que també en té, l’aventura de fer-nos grans, però és un risc que podem superar amb un remei infalible: el de mantenir-nos sempre ben actius. I ho podem fer de diverses formes: multiplicant les nostres relacions socials, cuidant adequadament el nostre cos, que sovint ens condiciona força, i fomentant el cultiu de la cultura i la vida interior. Una bona manera d’aconseguir-ho és amb la lectura, que ens treu del nostre aïllament, ens permet superar la soledat, ens fa viatjar a altres realitats, i ens ajuda a compartir experiències diferents, fent-nos viure en un món desconegut, que sovint ens interpel·la i impulsa la nostra activitat.

Ser grans no és el mateix que ser vells
Saber que som persones grans no és el mateix que sentir-nos grans. Saber que som grans, significa adequar les nostres activitats amb plena consciència de les nostres capacitats, eliminant sobrecàrregues i adaptant el nostre ritme de vida a una tranquil·la pau interior, sense perdre mai ni l’optimisme ni l’entusiasme. És una etapa de la nostra vida, que podem portar a terme, esportivament parlant, amb una moral alta o baixa, segons el coratge i voluntat amb que fem la nostra tasca, i el tarannà amb que exercim la nostra llibertat d’elecció, entre les opcions que se’ns ofereixen.


Bonica imatge del capvespre de la vida
Quan es parla de persones grans, sovint apareix la imatge poètica d’un capvespre, cosa que no ens hauria de molestar, perquè el capvespre és un moment bellíssim, sobretot després d’un dia de treball productiu, un espai de lluminositat i bellesa orientat a ponent, que sempre té un profund sentit de misteri, de pau i tranquil·litat excepcionals, no per ensimismar-nos, sinó per entusiasmar-nos.

Seria molt convenient que fessim nostre el pensament de Ciceró  (De Senectute, 14, 46), quan afirmava que estava molt agrait a la vellesa perquè li havia fet augmentar el plaer de la conversa i en canvi li havia disminuit el de menjar i beure. Som els protagonistes d’una gran aventura, la de fer-nos grans, i l’hem de fer amb optimisme i esperit valent, convençuts de que, com diu la Bíblia (Proverbis, 16, 31), els cabells blancs són una corona d’honor

Una corona d’honor que hem de portar amb orgull.


Miquel M.

3 comentaris:

Miquel ha dit...

Las personas tenemos tres edades. La cronológica, la física y la mental.
Es evidente que mentalmente hemos de mantenernos activos aportando algo a la sociedad (tiempo, experiencia, solidaridad...), y es evidente que debemos aprovechar para seguir preparándonos para lo que nos espera.
Creo que, cuanto más preparado está una persona, menos temor al futuro.
Salut

Joan ha dit...

M'ha agradat l'article, sobre tot la frase de Ciceró
Joan

Josep Maria V. ha dit...

Es ben cert que fins que no arribem a fer-nos grans, és una aventura. Doncs no sabem a quina estació pararem, no sabem si gaudirem dels objectius que ens havíem proposat, ni quan temps viuran les persones estimades. Ignorem si ens sobreviuran. Ara bé, en entrar a l’edat de “portar una corona blanca”, no hem de deixar de estar actius, procurant compartir els últims anys amb bons mics, cultivant al nostra esperit i ser solidaris amb el proïsme, En definitiva, aprofitar el temps que ens resta per entrar a l’eternitat