diumenge, 29 de març de 2015

Cal escoltar

S'escolten?
Últimament els partits polítics d’Espanya han proliferat molt, i aquesta proliferació té la seva causa en les polítiques de retallades que a causa de la crisi ha patit la societat en general, en els serveis bàsics dels que en gaudíem tots, i de forma molt especial la gent gran amb la disminució de les pensions i la Llei de Dependència entre moltes més. 

La corbata, és signe de vestir bé?
o vestir passat de moda?
Aquests partits de nova creació, alguns d’ells derivats d’una assemblea popular, i que abans d’entrar en contacte amb els ciutadans, als seus líders han cuidat molt la seva indumentària. Han lligat als seus programes a una forma de vestit informal i la primera peça que s'han tret és la corbata, perquè es considera que està vinculada al formalisme: ells saben que és un signe de cortesia i respecte no sols per aquells que representen sinó també al lloc i al públic al qual es dirigeixen.

Aquestes sabates, vesteixen?
Per tant, deixar de portar corbata i anar vestit com un perdulari, amb la camisa descordada, fora dels pantalons i els braços arremangats, portar com a calçat unes bambes, son unes mides meticulosament estudiades per aquests polítics a fi d’atreure a la gent que a patit les urpes de la crisi i fer-los creure, que si els voten i guanyen, els hi donaran el què els hi ha estat arrabassat. A més, els polítics en qüestió, s’han preparat amb una oratòria fàcil i desmesurada, i així, arriben a embolcallar al públic assistent als seus mítings  amb cants de sirena.

El Partenó a Atenes
A fi que ningú se senti temptat a seguir-los, han de tenir en compte una premissa elemental, que abans de seguir-los i fer comentaris d’aquests polítics com uns grans   benefactors de la humanitat, els escoltin i analitzin en molta cura les seves paraules, que per mi són solament paraules que se les emporta el vent, ja que no en donen fonaments consistents per realitzar tot allò que prometen, un exemple el tenim en el partit que ha guanyat a Grècia.

Tingueu present que escoltar a algú significa sortir del teu mapa mental i tenir la curiositat d’entrar en la cartografia de l’altre i explorar tot el seu contingut.

Cal escoltar amb atenció
I així arribareu a la conclusió que escoltar no és només percebre sons, sinó també estudiar el llenguatge del cos, el to de veu, el que es diu i el que no es diu, i integrar les paraules en el context en el qual es pronuncien.

El que és més difícil d’escoltar, és mantenir l’atenció tota l’estona, però es necessari fer-ho sempre, doncs del contrari difícilment se’n treu una bona conclusió del que ha dit el conferenciant. Segons deia el polític britànic Winston Churchill:
Es necessita coratge per parlar, però molt més per asseure i escoltar”


Josep Mª V

3 comentaris:

Jaon ha dit...

ës ben cert. Costa més escoltar 5 minuts que parlar 5 hores

Joan

Miquel M. ha dit...

Precisament és el llenguatge del cos, del que ens parla en Josep Mª. en aquest article, lo que cuiden molts alguns liders polítics del nostre país, que es presenten públicament amb indumentàries informals i sense corbata, en el seu intent de demostrar una major proximitat amb la gent del carrer. Que després, un cop arribats al poder, puguin o vulguin complir les seves promeses, ja no és tant segur. El que passa a Grècia n'és un bon exemple.

pons007 ha dit...

"ja que no en donen fonaments consistents per realitzar tot allò que prometen" què vol dir això?¿