|
Els ciutadans No percebem aquesta línia de millora |
Encara que en el recent article de Josep Mª. "Cal
escoltar", del que estic d'acord en el seu contingut, fa una clara
exposició de nous partits polítics, voldria donar la meva opinió sobre això i
que per la seva extensió el exposo com a article.
La situació insostenible a Espanya ha arribat al límit, i el govern central no ho pot apaivagar amb una suposada recuperació econòmica que no arriba al ciutadà.
|
Imatge de la corrupció |
El problema és institucional, la corrupció no cessa, augmenta, la immunitat
d'algun dels corruptes ha arribat al cansament de part de la societat, que no
suporta més excessos, no està anestesiat davant de tanta corrupció, i no troba
cap motiu per votar a els partits de sempre, i en algun partit nou troba una
vàlvula de sortida.
|
Falses promeses |
Els partits polítics majoritaris han perdut part de la realitat, no s'adonen
que part dels ciutadans no els suporta més, i votar a un nou partit és conseqüència
de les falses promeses sense tenir en compte que no solucionaran els seus problemes urgents, i que estant jugant
amb la seva bona fe, dient el que volen sentir i amb promeses idíl·liques aconseguiran que els votin, sense que aquesta decisió sigui racional, freda o calculadora.
|
Cuits a foc lent |
Algun d'aquests nous partits polítics es van coure a foc lent durant anys en el
cabreig dels que veuen que no hi ha pa per a tants pocavergonyes, a la gran desfilada de personalitats davant el
jutge per haver, presumptament, desviat recursos públics de forma sistemàtica i creixent, i amb quatre
paraules que sonen bé, cada vegada que un presumpte corrupte salta
a la palestra, neixen nous votants per els seus falsos projectes, fraudulents,
amb ideologia canviant, ambigua i sense democràcia pluralista.
|
Els fangars ajuden a treure vots |
En aquest fangar de corrupció és fàcil per a algun partit populista, treure
vots, simpatia o despertar curiositat, podent ser per algun, més que un partit
una religió.
Quin haguessin estat els resultats en les últimes eleccions andaluses, sense el
vot captiu, les subvencions sistemàtiques, el PER, o el paternalisme?, Mai ho
sabrem.
Amb molt encert l'escriptor francès Alfred Croiset, va dir:
"L'enemic més terrible de
la democràcia és la demagògia"
4 comentaris:
Tots els partits son populistes...
Considero que són uns comentaris molt adients i que tenen, sobretot, una representació visual magnífica, molt gràfica i entenedora, i lamentablement també molt adequada al nostre temps. Les imatges del "Coto privado de corruptos", de la màniga llarga i del fangar on tot s'enfonsa, no tenen preu, són excel·lents i crec que descriuen perfectament la nostra lamentable situació política actual.
Gràcies Emiliano per fer referència al meu article sobre l’avís als nostres lectors de que han d’escoltar amb atenció als polítics, tant al llenguatge parlat que usen, com el llenguatge que donen als oients amb el cos i les seves vestimentes. Amb el teu article aclareixes i arribes més al fons de la qüestió amb una redacció perfecta, apropiada, i sobretot, molt entenedora. Oblidem tots els cants de sirenes tant d’aquests polítics oportunistes, com d’aquells corruptes; i a casa nostra demanem que, d’una vegada per totes, es facin eleccions amb llistes obertes. Felicitats Emiliano!
On és la esperança, la creença en els nostres fills, en que ells ho poden fer igual o millor que nosaltres? Jo veig joves amb ganes de fer coses com era jo fa uns anys, jo crec en el futur
Publica un comentari a l'entrada