diumenge, 24 de maig de 2015

Carta a un amic.Un matí divertit al CAP

Visita programada
Bon dia, amic meu, com van els teus dolors?

Jo aquest matí he anat al Cap, ja tenia la visita programada, és clar que sí!  Ja pots riure, ja! A mi, també m’ha semblat força divertit que després de tanta programació, hagi hagut d’esperar tres quarts d’hora per ser visitada per una metgessa suplent. Ara bé, el més divertit ha estat quan m’ha preguntat: Què pren actualment? I tot seguit m’ha dit que ho seguís prenent durant una setmana més. Jo he pensat, que aleshores ja haurà tornat el meu metge, que segons sembla, era a un Congrés.   

Sala d'espera d'un CAP
Bé però, tot això no és el més important, allò que realment et fa trencar de riure, és el que passa durant l’estona d’espera, és com fer un curs de medicina accelerat. Sí home, sí, no et sorprenguis tant. Tot comença  quan algú pregunta: a quina hora té la visita vostè? Aquí noi, comença tot.  Aquell que tenia la primera hora, s’ha vist amenaçat per un altre pacient  asseverant que ell entraria primer, perquè com que havia hagut d’anar a urgències, el metge li digué que el visitaria sense esperar-se. De seguida si a afegit un altre que a dit: jo tampoc en tinc d’hora, però, el metge em va dir que vingués sens falta avui i que m’atendria abans de començar les visites programades. Quin guirigall que s’ha format! 

Pastilles que ho curen TOT
Finalment, els horaris han donat pas a les malalties i és aquí on comença el curset que et deia: Jo -diu un malalt- tinc un dolor en aquesta cama que no puc estar dempeus, és artrosi degenerativa, i ara se m’ha complicat amb el menisc; per això vinc a buscar aquesta medicació, deia ensenyant la capsa de pastilles, i els puc assegurar que és el millor pel dolor. Gairebé no ha tingut temps d’assenyalar la cama afectada, quan el del costat, ha dit que ell feia anys que patia de mala circulació i mira quina casualitat, també prenia les mateixes pastilles. Una senyora que seia unes cadires més enllà ha afegit: “pués a mi me operaron de la cadera, y me han dejado fatal, con todo lo que tengo, cada dia me toca tragarme diez pastillas”, i ha començat a recitar-ne el nom. L’home del costat no l’ha deixat acabar, tot dient: ”jo també en prenc alguna d’aquestes pastilles, però quan fa aquest temps, és horrorós, semblo l’home del temps. Fins i tot els meus fills quan els dic, avui plourà, em responen: Pare, no siguis pesat! Però plou

En aquell moment ha entrat una noia escardalenca, que ningú ha imaginat que fos la doctora, ens ha saludat amb un bonic somriure, i tot ha tornat a la normalitat.

Ja ho veus amic meu, anar al metge és tot un espectacle. Bé et deixo que haig de prendrem les pastilles. Fins demà!

Carme AFOPA

4 comentaris:

pons007 ha dit...

Quan un es fa gran es obligatori presumir de les malalties i les pastilles que un té, ho posa un contracte que us fan signar, no?

Miquel M. ha dit...

Les sales d'espera ens ajuden a exercir la necessària virtut de la paciència, a la vegada que esperonen i fomenten el sentit de la sociabilitat, fent-nos veure que hi ha altres persones que també sofreixen les mateixes dolències que nosaltres. És allò de que el mal compartit sembla més passatger. En aquest sentit, es pot ben dir que les sales d'espera fan una meritòria funció social.

Josep Maria V. ha dit...


Es ben cert que anar a passar visita al CAP és tot un sainet. El primer acte consisteix en no deixar passar als espavilats. El segon acte transcorre a la sala d’espera on es mantenen converses sobre les malalties que cadascun pateix i les medecines que els hi recepten. El tercer acte passa en el despatx del metge, aquest ha de fer la visita en sis minuts, comptant la salutació, l’explicació de les malalties, l’estat en què et trobes, l’efecte que t’han fet les medecines, l’auscultació del doctor, la presa de tensió, consells i interrogatori del metge, la redacció pel metge de tot el contingut de la visita i posar-lo a l’historial mèdic de cadascun, la redacció de les medecines que li recepta i l’acomiadament indicant la data de la propera visita. Quanta xerrameca per tan poca atenció mèdica!

Joan ha dit...

Els horaris que no es compleixen són habitualment els últims del dia, però els retards no són exagerats
En quan a l temps de les visites previstos, en el CAP meu, són de deu minuts, i no en dediquen ni un a fer proves, ja que les han fetes abans els auxiliars d’infermeria
Ara, si que és cert que en el temps d’espera que et toqui, segons qui hi ha, és divertit
Joan