diumenge, 17 de maig del 2015

Corrupció i diners

Els diners, són bons o dolents
Quan veiem els casos de corrupció que tenim a la vista veiem que sempre hi ha diners pel mig. Però, el diners són dolents? O són bons?. No pretenc fer un article sobre els diners, cosa que trobareu a Internet de forma molt més àmplia i ben feta, però sí fer alguns comentaris del que jo penso sobre ells. Per principi crec que no són ni bons ni dolents i que tot depèn de com arribin i les nostres mans o del que en fem

Aqusets lladragot, viurà feliç?
Suposo que estarem d’acord que els diners obtinguts d’un robatori a un banc, no són diners bons, encara que als lladres els pot permetre viure bé sense donar cop durant una bona temporada. Però ja no ho veiem tant clar quan ens fan arribar diners per comissions o ens diuen que invertim en certs productes financers d'alta rendibilitat, i nosaltres, en el primer cas, acceptem sense veure que les comissions no són tal, i en el segon no preguntem que fan amb els nostres diners ni on els inverteixen

Si a  les nostres mans
arriben molts diners,
On els amaguem?
També estarem d’acord en que a la majoria dels mortals els diners ens arriben a través del nostre treball i que aquests ens permetran viure en més o menys benestar, i si encara ens en sobra algun inclús tindrem l’oportunitat d’estalviar, però segur que mai serem rics. Per mi aquest diners són bons. Però la cosa canvia quan el nostre treball ens fa arribar molts més diners dels que realment són necessaris per viure bé, com pot ser el cas d’artistes famosos, esportistes d’elit, o altres col·lectius, i que veiem que els amaguen per no pagar tants impostos, o bé recorren a altres tècniques, com paradisos fiscals, amb la mateixa finalitat  

Aquests nuvolets, són presagi de tempestata?
El meu pare deia: Si tens crèdits, vigila el que fas. Els diners són porucs. Tenen por. I d’aquí venia aquella frase tant coneguda: “Si tens crèdits i a l’horitzó surt un núvol, els banquers et retiraran el paraigües encara que no plogui“.

El dia 4 d’aquest mes el diari d’economia “Expansión”, a les seves pàgines 18 i 19, va publicar un article titulat “Mil empresas se “fugaron” de Catalunya a otras regiones en 2014; la mitad a Madrid”. Però el dia 8, al Sr. Rajoy, junt al amb el Sr. Mas anuncien que la VW invertirà 4.200 milions, dels que 3.000 aniran a Martorell. La notícia va ser publicada per quasi tota la premsa espanyola en les seves edicions digitals i de paper. (La Vanguardia, dia 9 a portada)

Però afortunadament, la forma de veure un núvol no és igual per tots els empresaris i banquers

Manel P 

3 comentaris:

Miquel M. ha dit...

És cert que amb els sous que es reben treballant, es pot viure amb més o menys benestar, com diu en Manel P., però difícilment ningú s'arribarà a fer ric. I pel que fa referència als diners que s'obtenen fora del treball, de procedència ignota, la qüestió ja és més delicada. L'or és molt seductor i és capaç de vèncer un exèrcit sencer. Això almenys és el que va escriure el poeta Horaci en una de les seves Odes: "L'or s'obre camí enmig de les guàrdies i trenca les roques, més poderós que el llamp". I és que ja des d'aquell temps antic, i fins els nostres dies, s'ha de ser molt fort per ressistir-s'hi.

Joan ha dit...

Expliquen que els anglesos guanyaven les batalles gràcies a la cavalleria de Sant Jordi, però no eren els militars del magnífic regiment, sinó les lliures esterlines d’or que repartides adequadament preparaven el terreny per la victòria del exercit, i que portaven la imatge del Sant en un de les seves cares

Per uns eren corruptes i per altres un mitjà per resoldre problemes

Joan

Josep Maria V. ha dit...

En quan a la corrupció quasi sempre al final es persegueix diners, però també hi ha corrupció moral o ètica que no se’n parla, però que també es practica . En quan als Bancs estic d’acord amb el que sàviament deia el teu pare. Respecta al que diu el diari “Expansión”, no aclareix el perquè. El motiu és perquè no totes les Autonomies tenen els mateixos barems per les tributacions fiscals. Madrid els percentatges de tributació són més reduïts que els de Catalunya, per exemple: el Messi tributa pel que guanya al any el 56% del total, per contra en Ronaldo sols tributa el 46% del que guanya. Entre els percentatges de Madrid i Barcelona hi ha una diferència de 10 punts, i així amb tots els demés tributs tant a persones com a empreses. Els empresaris no són tontos. En quan a la inversió de W de 4,700.000.- d’euros, no paga tributs aquesta inversió i, a més, els alemanys saben que la inversió a Catalunya els és molt rentable, degut a la gran qualitat de mà d’obra dels catalans