diumenge, 20 de setembre de 2015

Mentides

Un adequat per aquest article
Des de l’antiguitat, la mentida ha estat considerada com: la intenció que té una persona de comunicar a un tercer com a cert, quelcom que és fals. A la Bíblia hi trobem molts personatges que tenen un protagonisme molt important respecta a la seva fidelitat a la veritat i a no dir mentides. En Job, fill d’Us, era considerat un home  íntegre i recte, i en el versicle 27:4, diu, referent a la  mentida: No,els meus llavis no diuen res d’injust, la meva llengua no expressa res de fals. La mentida, és una infracció de l’octau manament de les Taules que Deu va donar a Moisès. És més, en el Codi Penal hi ha condemnes pels testimonis que falten a la veritat. Seria interminable la relació de prohibicions i càstigs que les normes socials i legals imposen a aquells que no diuen la veritat.

Aquest nen tan maco, ha dit una mentida?
Quan nosaltres érem petits, tant els pares com els professors, ens prohibien dir mentides i si en dèiem alguna ens castigaven. Era una costum de les persones grans en aquella època, dir-nos als nens: “Si dius mentides et cauran les dents”. Aquesta crida a la desgràcia de perdre les dents, ens la predeien molta gent adulta, circumstància que et feia reflexionar dels pros i contres abans de dir una mentida.


Pinocho, el ninot de fusta mentider
Posteriorment, quan ja sabíem llegir, els pares ens compraven contes, entre  els que hi figurava “El Pinotxo”, de l’escriptor de Florència, Carlo Lorenzini, conegut per “Collodi”. Com tots sabem, el Pinotxo, és un ninot de fusta que quan diu mentides li creix el nas, raó per la qual se’l dibuixa amb un nas llargarut.

En aquesta reunió, qui diu la mentida?
Quan nosaltres, la gent gran, conversem amb algú o ens trobem en una reunió de varies persones, si, en les dues ocasions, l’interlocutor diu una mentida i, aquesta mentida no traspassa línees vermelles, el que hem de fer nosaltres es donar-li la volta i fer que aquesta mentida sigui pietosa, i, si això no es possible, li hem de donar al mentider més temps perquè pugui esmenar el seu acte o les seves paraules enganyoses, sense sentir-se avergonyit.
 
La nostre imatge després de discutir
Per què tractar així a un mentider? Doncs, perquè a la gent gran no ens convé enfadar-nos ni entrar en discussions, la nostra edat no ens ho permet i, si ho fem, a part de les conseqüències que una discussió d’aquest tipus ens pot afectar la nostra salut, els mentiders s’excusaran aferrissadament i ens “acusaran de vells rondinaires i remugadors”.

No obstant, per a aquests que diuen mentides, inclosos els polítics que elegim per defensar els nostres drets, caldria disposar d’un beuratge o un filtre preparat amb substàncies màgiques, perquè se’ls allargués el nas com Pinotxo quan ens diguessin mentides.

Potser aleshores els mentiders no ens dirien mentides i els polítics tindrien un fre més per no ser corruptes.

Josep Maria V.

4 comentaris:

Miquel M. ha dit...

No aniria malament que les falsedats es castiguessin amb caigudes de dents i allargament del nas. Si això passés, alguns dels nostres polítics, que aquests dies de campanya electoral les engeguen pel broc gros, farien una ben trista figura. Malgtrat la cita bíblica de que "de la mentida no en surt res de bo" (Ecl.7,13), també accepto, com en Josep Mª.V., que en algunes ocasions, la mentida pietosa pot arribar a ser un recurs acceptable.

Joan ha dit...

He trobat el teu articles molt bo i que acumula en poques paraules molta saviesa, però m’ha creat uns dubtes:

Quan es traspassa la línia vermella?

És una línia vermella quan la mentida posa en perill la honorabilitat d’una altre persona?

I si es traspassa la línia vermella, què ens aconselles?

Joan

Josep Maria V, ha dit...

Joan, traspassar línies vermelles vol dir quan la mentida porta un missatge de dos delictes: injuria o calumnia. Es costum parlar de injuria i calumnia com a un sol delicte, però en són dos. “Injuria”, consisteix ens les expressions amb les què s’imputen fets falsos que atempten a la dignitat d’una persona, per exemple: els insults. “Calumnia”, quan s’imputa falsament a una persona la comissió d’un delicte. Aquesta és una greu línea vermella doncs li correspon al Jutge decidir.
Hi ha altres línees de menys gravetat i que no val la pena enutjar-se, s’han d’acabar amb una frase: “M’has mentit, i a partir d’ara ja no et puc creure, i això m’aterra.”
A més ten en compte que aquell que diu una mentida no sap la gran tasca que ha assumit, perquè estarà obligat a inventar-ne moltes més per sostenir la certesa de la primera. Un exemple és lo que li ha passat ara al Partit Popular, que ha dit mentides sobre la independència de Catalunya i ara n’ha de dir més per procurar aguantar les primeres.

Joan ha dit...

Amic Josep Mª

Després de llegir la terrorífica definició que ens fas de la línia vermella, crec que és molt difícil dir o escoltar mentides d’aquest calibre

M’agrada molt més les solucions que exposes en l’article com és donar-li la volta i que la mentida es converteixi en pietosa i sobre tot que tingui una sortida airosa, perquè si continua explicant mentides corre el perill que la tertúlia desaparegui

Joan