Un adequat per aquest article |
Des de l’antiguitat, la
mentida ha estat considerada com: la
intenció que té una persona de comunicar a un tercer com a cert, quelcom que és
fals. A la Bíblia hi trobem molts personatges que tenen un protagonisme molt
important respecta a la seva fidelitat a la veritat i a no dir mentides. En Job,
fill d’Us, era considerat un home íntegre
i recte, i en el versicle 27:4, diu, referent a la mentida: No,els
meus llavis no diuen res d’injust, la meva llengua no expressa res de fals. La
mentida, és una infracció de l’octau manament de les Taules que Deu va donar a Moisès.
És més, en el Codi Penal hi ha condemnes pels testimonis que falten a la
veritat. Seria interminable la relació de prohibicions i càstigs que les normes
socials i legals imposen a aquells que no diuen la veritat.
Aquest nen tan maco, ha dit una mentida? |
Quan nosaltres érem
petits, tant els pares com els professors, ens prohibien dir mentides i si en
dèiem alguna ens castigaven. Era una costum de les persones grans en aquella
època, dir-nos als nens: “Si dius mentides et cauran les dents”. Aquesta crida
a la desgràcia de perdre les dents, ens la predeien molta gent adulta, circumstància
que et feia reflexionar dels pros i contres abans de dir una mentida.
Pinocho, el ninot de fusta mentider |
Posteriorment, quan ja sabíem llegir, els pares ens compraven contes, entre
els que hi figurava “El Pinotxo”, de l’escriptor de Florència, Carlo
Lorenzini, conegut per “Collodi”. Com tots sabem, el Pinotxo, és un ninot de
fusta que quan diu mentides li creix el nas, raó per la qual se’l dibuixa amb
un nas llargarut.
En aquesta reunió, qui diu la mentida? |
La nostre imatge després de discutir |
Per què tractar així a
un mentider? Doncs, perquè a la gent gran no ens convé enfadar-nos ni entrar en
discussions, la nostra edat no ens ho permet i, si ho fem, a part de les
conseqüències que una discussió d’aquest tipus ens pot afectar la nostra salut,
els mentiders s’excusaran aferrissadament i ens “acusaran de vells rondinaires
i remugadors”.
No obstant, per a aquests
que diuen mentides, inclosos els polítics que elegim per defensar els nostres
drets, caldria disposar d’un beuratge o un filtre preparat amb substàncies
màgiques, perquè se’ls allargués el nas com Pinotxo quan ens diguessin mentides.
Potser aleshores els mentiders no ens dirien
mentides i els polítics tindrien un fre més per no ser corruptes.
Josep Maria V.
4 comentaris:
No aniria malament que les falsedats es castiguessin amb caigudes de dents i allargament del nas. Si això passés, alguns dels nostres polítics, que aquests dies de campanya electoral les engeguen pel broc gros, farien una ben trista figura. Malgtrat la cita bíblica de que "de la mentida no en surt res de bo" (Ecl.7,13), també accepto, com en Josep Mª.V., que en algunes ocasions, la mentida pietosa pot arribar a ser un recurs acceptable.
He trobat el teu articles molt bo i que acumula en poques paraules molta saviesa, però m’ha creat uns dubtes:
Quan es traspassa la línia vermella?
És una línia vermella quan la mentida posa en perill la honorabilitat d’una altre persona?
I si es traspassa la línia vermella, què ens aconselles?
Joan
Joan, traspassar línies vermelles vol dir quan la mentida porta un missatge de dos delictes: injuria o calumnia. Es costum parlar de injuria i calumnia com a un sol delicte, però en són dos. “Injuria”, consisteix ens les expressions amb les què s’imputen fets falsos que atempten a la dignitat d’una persona, per exemple: els insults. “Calumnia”, quan s’imputa falsament a una persona la comissió d’un delicte. Aquesta és una greu línea vermella doncs li correspon al Jutge decidir.
Hi ha altres línees de menys gravetat i que no val la pena enutjar-se, s’han d’acabar amb una frase: “M’has mentit, i a partir d’ara ja no et puc creure, i això m’aterra.”
A més ten en compte que aquell que diu una mentida no sap la gran tasca que ha assumit, perquè estarà obligat a inventar-ne moltes més per sostenir la certesa de la primera. Un exemple és lo que li ha passat ara al Partit Popular, que ha dit mentides sobre la independència de Catalunya i ara n’ha de dir més per procurar aguantar les primeres.
Amic Josep Mª
Després de llegir la terrorífica definició que ens fas de la línia vermella, crec que és molt difícil dir o escoltar mentides d’aquest calibre
M’agrada molt més les solucions que exposes en l’article com és donar-li la volta i que la mentida es converteixi en pietosa i sobre tot que tingui una sortida airosa, perquè si continua explicant mentides corre el perill que la tertúlia desaparegui
Joan
Publica un comentari a l'entrada