diumenge, 8 de maig de 2016

Liceu. Estació de "METRO"

Entrada a l'estació del METRO del Liceu
Tinc tres bons amics que sempre comenten les noticies que més ressalten els mitjans de comunicació. Em varen dir, que  l’espectacle del sexe a l’andana del metro del Liceo de Barcelonava ser l’última que havien comentat, però que no s’havien posat d’acord.  

Si esperaven  aquest premi
No crec que ho assoleixin
El primer amic opinava  que aquella parella eren artistes novells que volien fer alguna cosa per cridar l’atenció. Així, sortirien en tots els mitjans de comunicació, i, en poc temps podrien ser contractats com artistes estrella i arribarien a guanyar un “Gaudí”, un “Goya” o un premio “Satum” de pel·lícules de terror, malgrat que el Metro no estès a Sitges. Aquests raonaments els va fonamentar recordant-nos que una T.V. catalana, la qual estigué quasi tot l’horari del seu programa passant el vídeo dels futurs artistes, primer presentant les imatges borroses, i, a l’hora en que els infants estaven dormint, amb les imatges nítides i entenedores del que feien. Aquesta va ser la publicitat que buscaven.


Andana de l'estació del Liceu 
El segon, deia que, d’aquestes “porqueries” que feien al banc de l’andana, en tenien la culpa un govern municipal que va incloure a les Ordenances, que a Barcelona, els ciutadans i turistes, tenien la llibertat per anar pels carrers vestits, lleugerament vestits o nus. Aquesta permissivitat va provocar, que als més agosarats, que gràcies a Déu és poden contar amb una mà, anaven pel carrer nuets, nuets. Un d’ells es passejava per Diagonal–Balmes amb una bici, que semblava el Greco amb el caducat pinzell penjant.
   
Imatge dels Jocs del Brasil
El tercer, creia que la parella eren uns esportistes que volien anar als Jocs Olímpics de Brasil, i ho fonamentava, dient que, desprès d’estar borratxos com a “bocois”, practicar sexe davant de tothom, demostrava que en aquest estat conservaven excel·lents qualitats atlètiques per  fer el record mundial dels 100 metres amb obstacles. S’aixecaren embriagats però molt eixerits, varen corre un tros d’andana, saltaren a baix per acaronar les vies del ferrocarril, tomballejant varen creuar el fossat, amb un gran esforç pujaren  a l’altre andana, i com un llamp pujaren per  sortir de l’estació. Ara deuen estar esperant que els reporters els hi facin un entrevista per ser seleccionats pels Jocs Olímpics.

Barcelona, ciutat acollidora i seriosa
Desprès de sentir als meus amics sobre el que opinaven del comportament dels dos protagonistes del Metro, he de dir que, segons el meu particular i simple raonament, l’espectacle que varen donar aquesta  parelleta és xaró, fastigós, groller i intolerant en qualsevol lloc del món, i particularment a Barcelona, que la serietat i la cortesia han estat els estendards de la nostre cultura.

Apreciat lector, ara ja he fet el meu comentari, espero el teu.


Josep Maria V. 

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Em sembla que la notícia no necessita gaires comentaris, però ara que s'han convocat noves eleccions, em pregunto si els actors d'aquests vodevil eròtic poden arribar a tenir algun ideal polític, amb una mica de cara i ulls, perquè no sembla pas que el cervell els serveixi gaire per pensar, i no puc menys que recordar el que diu el poeta David Jou, en el seu poema "Pentecosta i democràcia": "Aquesta raó estranya de la democràcia / feta entre tots / a pedaços i a les palpentes. / Cal creure en alguna cosa molt gran / gairebé sagrada / per pensar de debó / en el fons de l'ànima / que tots els vots valen igual" ("La mística dels dies", pàg.80).
Es pressagia un futur molt negre si la sort del país està en mans de persones com aquestes.

Joan ha dit...

Aquest fet em recorda la meva època escolar a aquell noi mes fornit i fort que la majoria que junt amb un petit i de poc muscle, per fer-se l’home, fumaven i et tiraven el fum a la cara per demostrar que eren “machotes”. Solien ser els últims de la classe. Era de l’únic que podien presumir.

I aquests, igual

Joan