diumenge, 4 de setembre de 2016

Les Bones Intencions

El jugador a ratlles té la bona intenció
de treure la pilota.
Perè , què fa'?  FALTA

Hi ha gent que amb la sana intenció de fer el bé al proïsme a vegades  les seves actuacions poden resultar nefastes. I d’aquestes actuacions n’he viscudes moltes tant a la meva vida professional d’advocat com en acabar d’exercir la meva professió.

Al principi em va agafar una mica descol·locat, i em feia dubtar el per què el meu client és trobava en aquella situació, si ell ho havia fet de bona fe? Cóm podia ser que el resultat hagués estat totalment negatiu?

Aquesta pintura podria representar
les persones de bona fe

 que estan al INFERN?
Vaig llegir llibres de filosofia i sobre el pensament. Aquest últim el defineixen com un mitjà de planificar l`acció i de superar els obstacles entre el que hi ha i el que es projecta.

Vaig indagar que moltes persones per magnanimitat intenten ser bones d’un forma poc intel·ligent, i aquesta actuació acaba causant el mal. Hi ha un refrany que ho resumeix “De bones intencions l’infern n’és ple”.

Aquesta imatge és el final
de l'anorèxia
 
Un fet que desgraciadament es dona a la nostra societat, es que moltes mares tenen obsessió per la cultura del cos,  i això les impulsa a dir de forma reiterada a les seves filles adolescents:  Estàs molt grassa, vols dir que no hauries de fer règim?

Doncs bé, aquesta excessiva preocupació de les mares pel físic pot provocar una correlació entre les seves bones intencions i la inducció a l’anorèxia. Per què? Doncs les filles, per no discutir o per no enfrontar-se amb les mares, elles obeeixen...i tenen trastorns de conductes alimentaries que les porta a un estat d’inanició. Però la mare ho fa amb bona intenció!

Aquest Gran Jefe, tenia lucidesa?. 
Es suposa que Sí
I els nostres, en  tenen? 

Sembla que NO
Al meu entendre, el problema de les bones intencions es pot resoldre amb lucidesa i amb una bona comunicació.

Si fem memòria, molts dels bons actes de la nostra vida els hem fet per motius espuris i, al contrari altres amb bones motivacions ens han portat a grans errors. Creure doncs que la lucidesa no és important, és una gran irresponsabilitat moral.

En Cameron, és evident que NO va ser lúcid
Un altre acta que s’ha produït recentment és el Brexit.  El primer ministre anglès, Sr. Cameron, va ser un irresponsable pensar que amb un assumpte tant complex com era la sortida de la Unió Europea el podia confiar a un  referèndum. Si hagués estat un hom lúcid, s’hauria adonat  que era un assumpte per merèixer uns debats polítics amb profunditat, ja que com a polític tenia la obligació d’usar la lucidesa per fer les coses bé. Ara els ciutadans anglesos se senten enganyats.

Els nostres millors actes no venen del impuls il·lús, sinó més bé del entusiasme lúcid per la bondat.


Josep Maria V

1 comentari:

Miquel M. ha dit...

És ben clar que fer les coses amb bona intenció no és cap eximent de responsabilitat, en el lamentable cas de que aquesta bona intenció causi perjudici a algú. Encendre un foc de camp, en un campament juvenil, encara que es faci amb molt bona intenció, si després es cala foc al bosc, la bona intenció no serveix de res, desapareix, se'n va enlaire, com el fum.
Tal com ens diu en Josep M., els nostres actes no poden venir d'un impuls momentani sinó de una seriosa reflexió.