diumenge, 28 d’agost de 2016

Què passa a l'estiu?

Contacta amb la Natura
Tot passajent per Montgarri
La vall d'Aran
L’estiu sols ser un temps de vacances. En teoria és un temps de descans de les labors habituals. No tothom les fa iguals. Uns viatgen i tornen més cansats que quan van marxar. Però altres aprofitem per estar en contacta amb la natura, mirar que passa al nostre entorn i. En el meu cas, gaudir de fills i nets, o sigui conviure uns dies amb les generacions noves, que tenen unes inquietuds i aficions molt diferents de les de les persones gran. Intentaré fer-vos-en cinc cèntims

Aquí, la meva néta
No busca Pokemons
Llac Tort
La Vall Fosca
Tenia coneixement que existia un joc per Internet nomenat “Pokemon Go”  i que està de moda, però no sabia què era. Ara ja ho sé. La meva néta petita, estant passejant per poblets del Pirineu, amb va dir que amb el mòbil acabava de trobar uns “pokemons”. Hem va dir que era un joc per fer caminar als aficionats al mòbil amb l’objectiu de trobar aquests figures que el joc ha repartit per tot el món. Vaig pensar que ja era hora que internet poses una eina per fer moure el cul a la joventut, però com sempre passa, una eina pensada com a positiva, es pot convertir en una eina negativa i en aquest cas també ha passat. Resulta que tot passejant dediquen més atenció al mòbil que no a vigilar el seu entorn i provoquen accidents de tràfic. (Feu clik Aquí)

Els meus néts, a la Cascada del Pix
La Vall d'Aran
La Vanguardia d’ahir, en la pàgina 9 del suplement “Viure” ens diu: “Enxampada una parlamentaria noruega jugant al “Pokemon Go” en uan intervenció parlamentària, però la cosa no acaba aquí. En l’acudit del Magazine d’avui ens presenta una parella tot festejant que en la ma que li queda lliure ... acaba de trobar un ninot del Pokemon
 
La Bassa d'Ules.
Viella.
 La Vall d'Aran
El dimecres passat vaig anar l’Escala. Cada estiu hi anava per l’autopista i pagava des de Barcelona fins a la Sortida de l’Escala. Aquest any la meva filla em va preguntar si a canvi d’una mica més de cinc minuts volia pagar només fins a la sortida de Sant Feliu, o sigui més o menys la meitat. Vaig acceptar la seva proposta i tot fent uns pocs quilòmetres per carreteres locals en bon estat, varem aprofitar el tram gratuït que hi ha entre Girona Sud i Fornells. En lloc dels 135 minuts habituals en varem estar 145.

El nou look de Messi
Quan vaig veure el Barça en el primer partit de temporada vaig descobrir que el seu capità era un jugador ros i amb un “tupé” i barba. Fins que vaig adonar-me que era en Messi, vaig tardar una mica. El que fa un nou look!

Aquest any no hem tingut “culebrons forçats” com els contravinguts mitjons de quadres o els escots de les senyores. No ha estat necessari. Ni ha prou amb l’espectacle que ens donen els més significatius polític amb les seves dificultats per formar govern. Si seguim així veurem qui guanya: si els votants demanant canvi o els polítics volent imposar les seves exigències (i les seves cadires)

En podria posar més, per exemple la burka a França, però cinc cèntim no dona per més. L’article fora massa llarg

Com veiem, a l’estiu sempre podem aprendre coses 
Joan

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

La dita popular assegura que "a l'estiu, tota cuca viu", i això és ben cert. No hi ha com un cel ben blau i un agradable aire fresquet de muntanya per ajudar-nos a reviscolar l'esperit i per fer-nos sentir més rejovenits.
Després, de retorn a la ciutat, podrem reviure, amb il·lusió, el tranquil i agradable silenci de les altes prades pirinenques i la serenor dels seus llacs. Ben segur que el seu record ens ajudarà a veure-ho tot amb més optimisme.
I potser també ens ajudarà a ser més espavilats i a capturar més "pokemons", perquè, com diu en Joan, l'estiu serveix per aprendre moltes coses, i aquesta busca i captura de "pokemons", que s'ha posat de moda, és una de les més original.

Josep Maria V, ha dit...

De tot el que ha dit en Joan d'aquest estiu, m'ha portat a un pensament d'en Plató, quan aquest filòsof referint-se al seu saber amb el de Sòcrates, va dir la famosa frase "Solament sé, que no sé res". Doncs jo,amic Joan,t'haig de dir que, en el moment actual de les noves tecnologies, la lapidaria expressió d'en Plató la repeteixo cada dia i a cada minut.