|
Estàtua de la Llibertat Emblema de NY |
Un dels viatges que varem fer
amb la meva esposa en els primers anys de casats, va ser a New York. Doncs la
meva esposa regentava un negoci
d’objectes d’escriptori del seu pare, i la nació més avançada amb novetats
d’aquest sector era Estats Units.
Com es evident vàrem aprofitar
aquella ocasió per fer alguna sortida per les nits i anar a veure els
restaurants i espectacles que hi havia a la Cinquena Avinguda. Una de les nits anàrem
a sopar a Rokefeller Center Plaza, situat entre les Avingudes 5th & 6th.
|
La cara que fa aquest client devia ser la que la meva esposa i jo vàrem posa al reclamar-nos el 25% |
Vàrem fer un bon sopar,
ballarem i en acabar demanàrem el compte, ens el portaren, i vàrem pagar
deixant un 10% de propina. Sortírem per prendre l’ascensor quan el maître ens
va cridar. Pensàrem que ens havíem deixat alguna cosa. Ens va explicar que a
Nord América era obligació deixar uns propina (?) del 25% de l’import del
compte, perquè els cambrers no cobraven sou i la propina era el seu sou .....
Vàrem pensar que allò no era correcte, doncs tenien que dir-ho en presentar la
carta, però desprès d’haver demanat i consumit la comanda, era una pressa de
pel.... com a mínim.
|
Un cas clar del malversació de fons públic Els que vàren signar el projecta, Es van deixar enredar pel Sr Pèrez? o eren conscients que a més de la factura hi hauria PROPINA? |
Explico aquesta anècdota perquè
em recorda alguna actuació que ha fet el govern d’Espanya respecta a posar en
les contractacions d’obra pública unes
penalitzacions que són desconegudes per tots els ciutadans espanyols, i em refereixo
a l’escàndol majúscul de la contractació de l’OPERACIÓ CASTOR en la que l’Estat
va silenciar que en la indicada contractació, hi havia una clàusula desconeguda
pels ciutadans, que en el suposat cas que les obres no es portessin a terme en
la seva totalitat, l’empresa ESCAL UGS, participada por ACS de Florentino Pérez, serien indemnitzats amb una quantitat que costarà a tots als
espanyols més de 4,000,000.- d’euros.
Aquesta operació ha estat criticada “d’escàndol majuscul”pel portaveu
d’Industria de En Común Podem, Josep Vendrell.
|
Com que l'import és de poque quantia i NO era necessari concurs públic La diferència de preu real i del contractat és una Boaa propineta per aquest pobre treballador que no té sou i ha de viure amb el 25% que li paga el client |
Però, no ha estat aquest l’únic
contracte d’obres públiques que s’ha fet silenciant l’Estat els embolics per
fer “pelotazos”, el 8 d’octubre de 2015, La Vanguardia publicava : “les
enginyeries denuncien que Foment afavoreix les firmes públiques INECO i TRAGSA
amb contractes de l’Estat”. Eren 8 associacions territorials d’enginyeria que
van presentar denúncia perquè l’Estat adjudica sense concurs a societats que
mantenen plantilles inflades amb sous de 130.000 euros l’any. Com a mostra, van
explicar, un enllaç de carreteres de l’M-40, encomanat a INECO al maig del 2015
per 502,000 euros, va ser finalment subcontractat per 73,000 euros (?). A on
anat a parar la substanciosa diferència.
D’aquest assumpte mai més s’ha
sabut res. El Jutjat a que correspost la denúncia, Fiscals i Policies
investiguen alguna cosa?
Les propines que no consten en
la “carta”, es veu que s’entreguen com a retribució al personal o als polítics
espavilats.
Jpsep Maria V.
1 comentari:
Hi ha una gran diferència entre les propines voluntàries, que fem amb molt de gust, i les propines obligades, en les que no hi ha, ni gust, ni voluntat ni ganes de fer-les. Encara que sovint ens hem de resignar i soportar-les, com les de la ruinosa operació Castor que ens recorda en Josep M., i que ara haurem de pagar entre tots. Es ben clar que forma part de les propines obligades, encara que potser entra ja a la categoria d'atracament legal. Aquí és molt oportú recordar aquells versos del poeta reusenc Joaquim Bartrina: "Si quieres ser feliz como me dices, no analices, muchacho, no analices".
Publica un comentari a l'entrada