diumenge, 6 de novembre del 2016

Problemes de Vestuari

Versió moderna d'Adam i Eva, vestits d'època
Sempre, des del inici dels temps, la humanitat ha tingut importants problemes de vestuari. Des que el nostre primer pare Adam és va abillar, segons és tradició, amb una vistosa fulla de parra, fins els nostres dies, tot ha anat canviant constantment. Ara, moltes vegades, fins i tot aquella petita fulla de parra desapareix, sobretot a la platja. L’evolució del vestuari dels homes, i en especial el de les dones, és una cosa permanent.

Aquest humil pesebre
també ens dona
protecció i calor
Com que la nostra pell no ens protegeix gaire, necessitem des del nostre naixement, algun abrigall per posar-nos al damunt, alguna cosa que ens tapi. Si no fos per la protecció que ens proporcionen els bolquers, juntament amb l’escalfor del braços maternals i del bressol, la humanitat tindria molt poc recorregut. S’acabaria ben aviat. Però ja des del naixement comencem a trobar els primers problemes i les primeres discriminacions en el vestuari. Els llençols poder ser de fil o de seda, amb randes o sense, i els bolquers de drap senzill o de cotó absorbent, encara que finalment tots hagin d’acabar igualment empastifats. I el bressol pot ser de fusta rústica o de fina artesania. O potser, fins i tot un humil pessebre.
L'home d'Ötzi

Sortosament, ja des de temps prehistòric, els animals han vingut en la nostra ajuda, i ens han proporcionat unes pells valuosíssimes que ens han permès sobreviure. Està científicament comprovat que el cèlebre home d’Ötzi, que corria pels Alps fa cosa de cinc mil anys enrere, ja s’abrigava amb un vestit de pell de cabra, una gorra de pell d’ós i unes espardenyes de pell de cérvol. 

Motí d'Esquilache
Sembla que el vestuari no hauria de causar problemes, però no és així. Ara fa exactament dos segles i  mig que el nostre país, en temps de Carles III,  va sofrir una forta commoció perquè un governant va voler modificar, per llei, la forma de vestir de la gent. A l’italià marqués de Squilace (Esquilache, en castellà) se li va acudir, l’any 1766, decretar la supressió de les capes, i això va provocar unes grans revoltes populars, que varen acabar amb una pila de morts i amb el marqués de Squilace tornant a Itàlia.

En aquest panorama
no sé pas que passaria
si el Marques d'Esquilche
encara fos viu
Han passat 250 anys des d’aquella revolta, però sembla que els problemes del vestuari encara no els tenim resolts del tot. Ara són els “hijabs”, “chadors”, “niqabs” i “burkes” els que ens tenen força preocupats, perquè no acabem d’aclarir si aquestes vestimentes són imposades o són voluntàries. I el més lamentable del cas és que, per un pam més o menys de roba, podem arribar, a vegades, a desagradables extrems de violència.


Qui ho havia de dir, que el vestuari ens portaria tants maldecaps!.
La pregunta més important que tots ens fem, és:
Serà possible arribar algun dia a alguna concòrdia?


Miquel M.

3 comentaris:

M Isabel ha dit...

El problema en aquests moments no crec que sigui exactament de vestuari, te a veure amb la xenofòbia i el masclisme. Els vels, chadors, etc. ja no representen el signe d'una cultura antropològica sino d'una cultura política.
I jo em pregunto s'ha d'acceptar una cultura política que discrimina les dones i NO les deixa escollir lliurement la forma de vestir?

Mary Luz Eixarch ha dit...

Creo que si se llegara algún día pero quizá sea un deseo y no una realidad, desde luego nosotros no lo veremos pero me gustaría poder decir que cada uno se vista a su gusto y no al gusto de otra persona.
Mary Luz

Joan ha dit...

Els vestits i els desvestits és una història que ve de lluny
A mi no agrada cap extrem. Els desvestits mostren els cos tal com és, unes vegades són artístics i bonics i altres estan millor ben vestit. Els massa vestits que no ensenyen ni els ulls ni els nas, com que sé qui és qui hi ha darrera d’aquesta forma de vestir, tampoc n’agrada
Amb sentit comú per part de tothom, el vestit No seria problema
Joan