diumenge, 29 de gener de 2017

Pantalons d'hivern

Aquesta Persona  TÉ fred
No té calefacció

Les persones grans recordem que a la nostra joventut les cases no tenien calefacció i en bona sort teníem una estufeta més psicològica que eficient i per sortir al carrer ens posàvem un bon abric llarg que ens protegia tot el cos i especialment les cames. Si anaves en cotxe i si feies viatges llargs, era necessari portar una manteta per les cames perquè els cotxes tampoc tenien calefacció.

El "600". El primer cotxe que vàrem tenit.
La porta s'obria a favor del vent
Era molt senzill
Avui tenim les cases més climatitzades, ens movem en cotxe i ens fan nosa els abrics llargs i això ha provocat, al menys en el nostre país, que tinguem feina per trobar roba d’hivern, en especial pantalons de franel·la de llana i les nostres cames quedan al albur del fred. I com exemple us explico les dificultats que he tingut per a comprar-me  uns pantalons de franel·la de llana i gruixudets, com els que tenia que renovar

El clàssic pantalò
de franel·la
gri
s
Tot va començar ara fa un any, en època de rebaixes, que volia comprar uns pantalons d’aquest tipus i a tot arreu em deien que ja els havien acabat. He esperat a començaments de la temporada d’hivern i la meva sorpresa ha estat majúscula ja que en el Corte Inglés, que sempre hi havia de tot, només en tenia uns pocs i semblava més un sobrant de l‘any passat que no els de la nova temporada

Vaig recorre a  internet  i vaig trobar una botiga que els anunciava,  però quan em van dir el preu, de poc m’agafa un infart: 295€. Davant d’aquesta perspectiva vaig anar a una altre botiga que ja sabia que me’ls podien fer a mida i que el preu eren 180€. Problema solucionat           

Vaig quedar tant satisfet
com aquest nenes amb sabates nove
s
Els estreno tot satisfet, però quan ara han arribat els freds forts van fallar i el seu abric era vàlid per temperatures suaus i no d’hivern. Finalment he trobat la solució gràcies a un bon venedor que no em va fer cas del que li demanava i  em va ensenyar els que tenia, i a més de emprovar-me’ls, em va deixar sortir al carrer amb ells posats i així vaig comprovar que escalfaven molt. En aquest moment em va dir que el seu preu ara era de 50€ i va afegir que no eren 100% de llana.

Passada una setmana de portar-los hi vaig tornar per veure si en tenien un altre d''gual i em vaig sortir amb els segons pantalons de la falsa franel·la de llana. Aquesta aventura m’ha ensenyat:

Que no podem tancar-nos en el que hem comprat sempre:
pantalons de franel·la de llana
sense pensar que avui n’hi ha de millors i a més bon preu, i ....

Que venedors com aquest, que endevinen el que vols i prescindeixen del que els has demanat, No en corrent gaires


Joan

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jajajaja... Juan tiene toda la razón, hay que atender las ideas que te da el vendedor pero ten cuidado, no siempre tienen razón 🛍.
Mary Luz

Miquel M. ha dit...

Llegint aquest article m'he adonat ben be de la meva gran ignorància referent a llanes i franel·les, i a teixits en general. Potser és perquè sempre he tingut la sort de no haver-me de preocupar per la roba i ara reconec, ben avergonyit, que no sabria distingit si un teixit és autèntic o fals. No cal dir que admiro sincerament el gran coneixement que en té en Joan.