diumenge, 5 de març de 2017

Bon dia amic



─ No saps el goig que tinc de poder parlar amb tu. No cal que facis aquesta  cara, ara t’ho explico.

Pa de Viena
Avui, de bon matí, he anat al forn del barri a comprar-me un panet, sí home d’aquells que en diuen de Viena, però que no s’assemblen gens als que menjava quan era petita. Avui m’ha despatxat la Jenifer, una noieta colombiana  força atractiva, però una mica lenta, això sí. Mentre li pagava ha sortit l’amo del local que estava treballant a l’obrador, ell però, és del Perú. Hem parlat una mica del temps i després, he anat a comprar-me un cartó de llet. Els
dos germans pakistanesos són encantadors, un m’ha atès mentre amb l’altre també hem parlat del temps, tot seguit he pujat a buscar el diari que, ves per on, el quiosquer també és colombià, gairebé era a la porta de casa meva quan
un noi bru arrossegant un carret del “super” ple de deixalles m’ha dit si podia pagar-li un cafè. Jo primer m’he espantat una mica, però amb la fredor que feia a les set del matí no he tingut cor de dir-li que no, així doncs, fins i tot l’he acompanyat al bar dels filipins que està a tocar de casa meva. El noi s’ha pres el cafè i jo també; quan ha marxat jo m’he quedat uns minuts més, perquè aleshores un client rus havia començat a parlar de les nevades que hi feia al seu país, etc. i un avi molt amable, que s’ha definit com a caçador, per mi que era gitano, li seguia la conversa.

Qui hi trebala AQUÍ?
Xinesos
- Renoi tu,  ja pot anar fent aquesta cara, ja, bé, el cas és que quan he sortit de casa, en passar pel davant del xinés que té una botiga de... tot, he aprofitat per comprar-li unes piles, després he saludat a la noia romanesa que demana pel barri, que per cert, amb 18 anys ja té tres fills. I he passat pel restaurant xinès per avisar-lo que avui aniré a dinar; fa uns rotlles de verdura excel·lents.

- Ja imagino que ara entendràs perquè tenia tantes ganes de parlar amb tu. No, no t’enfadis, això no és pas un menyspreu cap a tu, tot el contrari, és amb tu que em sento més segura parlant la mateixa llengua. Oi que ho entens?

Per cert, el conductor de l'autobús m'ha respost molt amablament: Buenos dias, señora!

Carme. AFOPA




2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Això serveix per fer-nos una petita idea del garbuix que es devia produir a la bíblica Torre de Babel, quan tothom va començar a parlar en llengües diferents, i ningú s'entenia. Ara tampoc és que ens entenguem gaire millor, però almenys entre nosaltres, i com deia un vell eslogan de la Renaixença, "puix parla en català, Déu li don glòria".

Joan ha dit...

Em sorpren que de bon matí no hi hagi cap indígena en qui parlar
Joan