Enquestes Personals

Un enquestador eficient

Tinc el convenciment de que la meva experiència, pel que fa referència a les enquestes, pot ser compartida per moltes altres persones que també deuen haver estat interpelades, al carrer o per telefòn, amb preguntes de tota mena, sobre els propis gustos personals. Si s’analitzen a fons, aquestes enquestes mai diuen res que valgui la pena, perquè sovint només reflexen criteris subjectius força allunyats de la realitat.

Plantiila d'una enquesta

Quan s’intensifiquen més és en temps d’eleccions. Vas pel carrer tranquilament, se t’acosten un parell de noies joves, i mentre una et pregunta per qui penses votar, l’altra es disposa a anotar la resposta. El més lògic seria contestar “qué n‘has de fer, el vot és secret”, però en lloc d’això contestes el que primer et passa pel cap i es divertit veure com anoten la inventada resposta. Si el que m’ha passat pel cap es contestar que votaré pel “P.A.C”, el Partit dels Avis Cridaners, ben segur que la meva resposta serà anotada al grup de “No sap, no contesta”

Imatge del enquestador de carrer

El tipus d’enquesta més generalitzat no és tan personal. Consisteix a fer preguntes per via telefònica, i sembla que ho facin expressament, però sempre tenen el do de la inoportunitat. Ets a casa, d’allò més entretingut fent mots encreuats, o potser assegut a taula a punt de saborejar un plat de macarrons, i quan tens la forquilla a mig camí de la boca, et truquen per preguntar-te si tens la TV encesa i quin canal estas veient. En aquest cas sempre responc que el canal de la meva preferència és el de la TV de Vilademuls. Segur que moltes persones s’han trobat també en alguna situació semblant i, en aquestes ocasions, recomanaria donar una resposta similat. La TV de la Pobla de Mafumet també podria servir com exemple.

Les enquestes telefòniques es solen
fer en hores imtespestives
com l'hora de dinar, i altres

Molts d’aquests questionaris telefònics queden suspesos quan pregunten l’edat. Es veu que els enquestadors tenen alguna mania discriminatòria per a les persones que, com en el  meu cas, hem tingut la fortuna de sortejar malalties i aconseguir sobreviure al pas del temps. En comunicar-los el fet d’haver superat amb escreix els 80 anys, immediatament m’informen de que la meva resposta ja no és necessària, que moltes gràcies i que m’ho passi molt bé. En fi, tot un descoratjament per a les persones grans, animant-les a que desapareixin aviat d’aquest món on, pel que sembla, estem fent una mica de nosa als enquestadors.

Miquel M..