|
Aquesta imatge NO és cap àvia carregada de bosses la que porta el cotxet del nen.
Es veu que aquests tipus d'àvies no són grates a Internet
Serà que patim discriminació per RAÓ d'EDAT? |
- Hola
amic meu, avui mentre venia cap aquí, m’he creuat amb una àvia carregada de
bosses, es veia que li costava caminar, però ella encara arrossegava un cotxet
de criatura amb un bebè que, imagino, devia ser net seu. En aquell moment m’ha
vingut al cap la Maria, sí home, aquella
que vivia a sota casa meva. Escolta:
La
Maria estava en el balancí de vímet gronxant al seu net, fill del seu quart
noi. El marrec li anava grapejant la papada, i si no el deixava fer, no
s’adormia. A la seva jove li agafà la mania que no era bo donar-li un xuclador,
bé que n’havia criat quatre de fills ella, eh?, i tots amb xumet, però, que
sabria la seva jove de nens, si era el primer?, però per no discutir, callava.
Així que el deixà al llit, va anar a la cuina on la parella ja acabava de
sopar.
|
A la Maria la portaren a l'hospital amb ambulància i el seu infart va ser controlat a temps
Gràcies a la rapisessa, la Maria va tornar a casa |
Es notava molt cansada, i d’immediat li va venir un fort dolor al pit. A
l’Hospital van confirmar que havia patit un lleu infart; després d’uns dies de
proves li van donar l’alta mèdica, amb tota mena de prescripcions i
recomanacions, una d’elles, que es prengués la vida amb més tranquil·litat.
Ella va manifestar el seu desig d’anar a viure a la masia que feia anys havia
comprat el seu marit ja difunt. Després de discutir amb els fills i joves sobre
si allò era convenient o si contractarien una noia... Però que sabien elles el que necessitava?, anava pensant, si només
volia fer allò que li havien dit els metges!
|
Entre tota la família li van omplir la nevera |
Li
van omplir la nevera de menjar, li van redecorar la casa, vaja, que ella els hi
va donar les gràcies i els va demanar que
la deixessin sola, això sí, com estava una mica lluny de la ciutat, van
quedar que l’acompanyarien al metge quan toqués.
|
El sofà de la Maria, quan encara NO havia trobat els coixins de ganxet |
Tant
bon punt van marxar, mentre pensava amb les seves joves que semblaven fetes de
disseny, seques, amb els cabells llargs, en fi, va començar a posar la
taula-plegable a la cuina, i aquells coixins de ganxet pel sofà, que havia fet
i que ara, com que no estaven de moda, li havien dit, eren guardats a l’armari. Ella no es
ficava pas amb els seus gustos. Va encendre el forn i es va preparar unes
magdalenes. Aquestes sí que eren bones i no aquelles que li compraven. Entre
tant va escarxofar-se al sofà, quan uns cops a la porta la van despertar. Eren
les veïnes que alarmades per l’olor de cremat volien entrar.
Va
tenir sort, perquè l’ensurt va ser gran, però l’alegria de la gent de les cases
del costat la va compensar, ja que des d’aquell moment, tots vàrem col·laborar
per fer-li companyia.
─Ja
ho veus, bé, no diré res més, perquè ja sé que m’has entès.
Au fins aviat.
2 comentaris:
Sembla que aquesta àvia era més experta cuidant néts que fent magdalenes. Almenys els néts no se li cremaven al forn, i no alarmava les veïnes. De tota manera, d'aquest mal en va sortir un bé: l'increment de la companyia de les veïnes, que suposo li devien ensenyat a fer bé les magdalenes.
Siempre viene bien que alguien te enseñe algo nuevo😂😂😂
Mary Luz
Publica un comentari a l'entrada