diumenge, 26 de març del 2017

Avis: La Maria

Aquesta imatge NO és cap àvia carregada
de bosses la que porta el cotxet del nen.

Es veu que aquests tipus d'àvies
no són grates a Internet

Serà que patim discriminació per
RAÓ d'EDAT?
- Hola amic meu, avui mentre venia cap aquí, m’he creuat amb una àvia carregada de bosses, es veia que li costava caminar, però ella encara arrossegava un cotxet de criatura amb un bebè que, imagino, devia ser net seu. En aquell moment m’ha vingut al cap la Maria, sí home,  aquella que vivia a sota casa  meva. Escolta:

La Maria estava en el balancí de vímet gronxant al seu net, fill del seu quart noi. El marrec li anava grapejant la papada, i si no el deixava fer, no s’adormia. A la seva jove li agafà la mania que no era bo donar-li un xuclador, bé que n’havia criat quatre de fills ella, eh?, i tots amb xumet, però, que sabria la seva jove de nens, si era el primer?, però per no discutir, callava. Així que el deixà al llit, va anar a la cuina on la parella ja acabava de sopar.

A la Maria la portaren a l'hospital
amb ambulància
i el seu infart va ser controlat a temps

Gràcies a la rapisessa, la Maria va tornar a casa
Es notava molt cansada, i d’immediat li va venir un fort dolor al pit. A l’Hospital van confirmar que havia patit un lleu infart; després d’uns dies de proves li van donar l’alta mèdica, amb tota mena de prescripcions i recomanacions, una d’elles, que es prengués la vida amb més tranquil·litat. Ella va manifestar el seu desig d’anar a viure a la masia que feia anys havia comprat el seu marit ja difunt. Després de discutir amb els fills i joves sobre si allò era convenient o si contractarien una noia... Però que sabien elles  el que necessitava?, anava pensant, si només volia fer allò que li havien dit els metges!

Entre tota la família li van  omplir la nevera

Li van omplir la nevera de menjar, li van redecorar la casa, vaja, que ella els hi va donar les gràcies i els va demanar que  la deixessin sola, això sí, com estava una mica lluny de la ciutat, van quedar que l’acompanyarien al metge quan toqués.

El sofà de la Maria, quan encara
NO havia trobat els coixins de ganxet
Tant bon punt van marxar, mentre pensava amb les seves joves que semblaven fetes de disseny, seques, amb els cabells llargs, en fi, va començar a posar la taula-plegable a la cuina, i aquells coixins de ganxet pel sofà, que havia fet i que ara, com que no estaven de moda, li havien  dit, eren guardats a l’armari. Ella no es ficava pas amb els seus gustos. Va encendre el forn i es va preparar unes magdalenes. Aquestes sí que eren bones i no aquelles que li compraven. Entre tant va escarxofar-se al sofà, quan uns cops a la porta la van despertar. Eren les veïnes que alarmades per l’olor de cremat volien entrar.

Va tenir sort, perquè l’ensurt va ser gran, però l’alegria de la gent de les cases del costat la va compensar, ja que des d’aquell moment, tots vàrem col·laborar per fer-li companyia.

─Ja ho veus, bé, no diré res més, perquè ja sé que m’has entès.
Au fins aviat.


Carme AFOPA

2 comentaris:

Miquel M. ha dit...

Sembla que aquesta àvia era més experta cuidant néts que fent magdalenes. Almenys els néts no se li cremaven al forn, i no alarmava les veïnes. De tota manera, d'aquest mal en va sortir un bé: l'increment de la companyia de les veïnes, que suposo li devien ensenyat a fer bé les magdalenes.

Anònim ha dit...

Siempre viene bien que alguien te enseñe algo nuevo😂😂😂
Mary Luz